El Papa Francesc continua aprofundint en els elements constitutius del discerniment. Aquesta vegada es centra en la desolació.
“La desolació és un estat de la vida espiritual en el qual s’experimenta insatisfacció, tristesa i solitud. Déu no respon, sembla estar allunyat, no sentim el gust en l’oració que abans percebíem. I això lluny de ser un mal, és una cosa beneficiosa que ens ajuda a créixer, a mantenir-nos alerta i a ser humils, dissuadint-nos de buscar en Déu la nostra satisfacció. Com es veu en la vida dels sants, aquesta prova pot donar un impuls en la nostra vida. Per contra, voler sempre viure una serenitat asèptica, ens pot fer caure en una indiferència humana.
Ningú voldria haver de passar per aquests moments de foscor, però a tots ens arriben, és part del camí. I si sabem llegir-los, resar-los i confrontar-los amb un guia espiritual que ens acompanyi, poden ajudar-nos a madurar i a afrontar la vida d’una altra manera, “més arrelats i ferms en la fe”.
També és important, quan arriba la prova, “no fer mudança”, no canviar, és a dir, romandre fortament units al Senyor i no desviar-nos del camí que ens condueix fins a Ell. Així, amb la gràcia de Déu, podrem enfortir-nos i continuar vivint amb major pau i llibertat.
Ningú voldria estar desolat, trist. Tots voldríem una vida sempre alegre, feliç i satisfeta. Però això, a més de no ser possible, tampoc seria bo per a nosaltres. De fet, el canvi d’una vida orientada al vici pot començar per una situació de tristesa, de remordiment pel què s’ha fet. És molt bonica l’etimologia d’aquesta paraula “remordiment”: el remordiment de la consciència, literalment és la consciència que mossega, que no dona pau. La desolació és també una invitació a la gratuïtat, a no actuar sempre buscant una gratificació emotiva. No tinguem por de la desolació, no fugim. En la desolació tractem de trobar el cor de Crist, trobar el Senyor, i la resposta sempre arriba.
Davant les dificultats no ens desanimem mai, afrontem la prova amb decisió, amb l’ajuda de la gràcia de Déu que mai falla”.
Dolors Coscojuela