Beguines

dg., 01/12/2019
beguines

Sembla que li he pres el gust al fet de recordar dones valentes en l’Església i en la història. Valents però incompreses i sovint ignorades. Avui m’he fixat en les Beguines (o rescluses en català antic) .

Van ser (i són) una associació de dones cristianes contemplatives i actives, el començament de les quals es troba a Europa central al segle XI, segons alguns. Al segle XII ja estan documentades. Eren, des del seu començament, laiques cristianes, amb una vida activa, de treball manual i atenció a pobres, malalts i exclosos. I vivien del seu treball.

Tenien com a base una forta experiència de pregària, de lectura i estudi. No eren unes ignorants. Però en una època en què la major part de les regles per als grups femenins en l’Església, incloïen la clausura, elles van mantenir la seva vocació de laiques i la seva participació en la vida quotidiana.

El seu radi d’acció eren les ciutats. En elles vivien a casa seva o en petites cases comunitàries, properes al lloc de la seva missió. Eren curadores, evangelitzadores i missioneres. Van fundar hospitals i cases d’acollida.

Aquestes dones d’acció i oració (Marta i Maria) van tenir entre les seves files escriptores, teòlogues i místiques. En una època en què la història recorda a dones grans com reines, nobles, abadesses ..., que van brillar i van influir en l’àmbit públic, les beguines van ser acollides i valorades pel poble i ... no sempre acceptades pels “poders “.

El seu origen es troba a l’Europa Central: Bravante, França, Alemanya; però també van existir a Anglaterra i nord d’Itàlia. A Espanya no es documenta la seva presència fins al segle XV, amb l’abadessa de Santo Domingo del Real. Va poder ser degut a la situació de lluita de la Reconquesta o de la pèrdua de documentació, que sol produir-se en temps de guerra.

Van ser acusades d’heretgia, anomenades bruixes, prohibides i, alguna d’elles, cremada a la foguera.

Però aquesta modalitat laïcal de compromís no pertany només al passat. Ha renascut en els nostres dies. I així l’any 2000 es va constituir l’Associació Cultural Beguinas de Terol. A ella pertanyen infermeres i persones relacionades amb l’àmbit sanitari, però també alguna advocada i assistents socials. No és l’única associació a la península ni al món. però permeteu-me que posi d’exemple a les meves paisanes.

Es van relacionar amb l’espiritualitat franciscana (segle XIII) i algunes i alguns van estar a prop de formar part de la tercera ordre. Perquè en algun moment hi va haver també homes (beguins o begards) que van prendre aquest estil.

Però avui i ara ens centrem en les dones. Si us sembla bé.

María Jesús Ramos