El poble, al carrer

dc., 01/04/2020

Ja som al mes de Nisam, l’abril, el mes de la Pasqua. Els qui poden es mobilitzen. Els altres es queden a casa; potser aniran a missa. D’això -igual o semblant- en fa dos mil anys

Nois, què fem? La ciutat és a rebentar, Jesús, el poble és amb tu. Ara o mai. Què hi dius tu?

Jo dic el mateix del primer dia. Avui comencem la setmana de preparació de la Pasqua, la festa de l’alliberament tal com Moisès alliberà el poble d’Egipte.

Això, això. Tots iguals, tot per a tots!

El poble de Betània es posa en marxa cap a la muntanya de Betfagè. Jesús, la gent et vol veure. Puja a la somera com cabdill del poble. Tothom surt al carrer i talen branques dels arbres i encatifen amb mantells el camí. Cada cop hi ha més gent, cridant: El qui ve és el Senyor, hosanna, visca, visca!

Quan la pacífica manifestació arriba a la falda de la muntanya de les Oliveres, Jesús mira la ciutat i, amb llàgrimes als ulls, diu amb veu baixa: Jerusalem, ciutat de la pau, si avui comprenguessis la vinguda del teu salvador. Quantes vegades he intentat reunir els teus fills com una lloca aplega els seus pollets, sota les ales, i tu no ho has volgut!

Germans, que se’n vagin tots els “faraons” que volen desfigurar el nostre poble, i fer plorar tants pares i mares, tants nois i noies que tot sovint no saben per quins camins arriba l’autèntica llibertat.

Mn. Pere -diaca
Aturar-se. Cicle A