Recentment un amic m’ha fet aquesta pregunta tot exposant-me la famosa aporia d’Epicur: «O Déu pot evitar el mal i no vol fer-ho, amb la qual cosa seria dolent; o bé vol evitar el mal i no pot, amb la qual cosa, encara que fos bo, no seria pas omnipotent». Estic segur que en alguna ocasió els nostres joves ens han interrogat sobre això qüestionant la nostra fe. He pensat que és una bona matèria de reflexió al bell mig de la Quaresma, temps de conversió en el qual ens hem d’afanyar en la lluita contra el mal i en l’acció a favor del bé.
Com a cristians, hem de fixar-nos com és el Déu en qui creiem i com actua. Déu és Amor, i des d’aquest principi fonamental hem d’entendre com evita el mal, perquè de fet sí que l’evita, però no de la manera com nosaltres ens imaginaríem o voldríem. Déu pot evitar el mal de tres maneres:
- Fulminant i aniquilant qualsevol individu que obri el mal i la humanitat sencera.
- Creant l’ésser humà com un autòmat o un esclau privat de llibertat.
- Dialogant amb l’home, entès com a persona i com a societat, per convèncer-lo que ha d’obrar el bé i evitar el mal, donant-li lleis justes i manifestant-li la Bona Nova de l’Evangeli.
En el seu pensament i en la seva actuació, Déu ha descartat els dos primers mètodes:
- Déu no aniquila pas l’ésser humà, perquè això aniria en contra de la seva bondat i de la seva misericòrdia: «¿Us penseu que desitjo la mort del malvat? De cap manera. Jo, el Senyor Déu, us ho asseguro: el que jo vull és que abandoni els mals camins i que visqui» (Ez 18,23). I és que Déu no vol la destrucció.
- Déu no ha creat l’home ni com un autòmat ni com un esclau, sinó com un ésser lliure dotat de dignitat: «Déu va crear l’home a imatge seva, el va crear a imatge de Déu, creà l’home i la dona» (Gn 1,27).
En canvi, ha preferit el tercer: per evitar el mal, Déu ha volgut comptar amb l’ésser humà, ha volgut convèncer-lo i demanar la seva col·laboració. Déu va donar la seva Llei al poble d’Israel que nosaltres hem recollit com herència en el Decàleg i alhora ens ha manifestat la vida en plenitud per mitjà de l’Evangeli de Jesucrist, el seu Fill. En les Benaurances tenim l’expressió més fidedigna del projecte de Déu per al qual vol comptar amb l’home. I així, en fer-se home i implicant-se enmig de la humanitat, Déu ha convertit la nostra història en Història de Salvació.
Mn. Joaquim Meseguer García, pvre., consiliari diocesà de Terrassa de Vida Creixent