El rei i la reina de la creació són tan ceballuts i estúpids que abandonen els dolls d’aigua fresca, emmerden els esquifits rius del nostre país, i es refien de l’aigua calcificada dels sumits pous.
Tot un símbol de la pol·lució en l’ètica i en la moralitat!
Un dia enmig d’un camp de blat amb un pou, cap al migdia, es troben un home i una dona. Ell està cansat, assegut al brocal del pou. Es miren (sembla que algú està filmant una seqüència). Ell és jueu i ella samaritana; no es fan, aquests pobles.
Ell: -Dóna’m aigua.- Com? -li diu ella- tu, un jueu, em demanes aigua? –Si sabessis qui és el qui et demana aigua, ets tu qui li n’hauries demanada, i ell t’hauria donat aigua viva. Ella: -Aquest pou és profund i no tens res per treure aigua. Ell: -Els qui beuen aigua d’aquesta, tornen a tenir set, però el qui begui de la que jo li donaré, mai més no tindrà set. Ella: -Dóna’m aquesta aigua: que no tingui mai més set ni hagi de tornar a treure aigua del pou.
I aquella mirada de l’encontre primer va penetrar fins al fons d’aquella dona inquieta i sincera: Senyor, veig que sou un profeta. Ella deixà estar la gerra i cridà a la gent: He trobat el Messies! Veniu!
Fins on pot arribar la seducció de la veritat quan es té set! Jesús ens demana de beure i ens dóna l’Aigua viva que ens fa viure i ens fa feliços.
Ens torna agosarats per anunciar els valors suprems de la justícia, de la moral, en contra del depravat vici que ens vol fer beure el verí tòxic en tolls d’aigües putrefactes. Compte!
Mn. Pere Arribas -diaca
Salm 76. Déu s’ha fet conèixer a Judà
Victòria del Senyor a la seva ciutat santa:
Déu habita en la seva ciutat santa -l’Església- i l’ha defensada dels exèrcits atacants. Fletxes enceses, escuts, espases i l’orgull dels prínceps han fracassat davant dels “humils de la terra”.
Déu s’ha fet conèixer a Judà,
a tot Israel és gran la seva anomenada.
Té a Jerusalem la residència,
ha posat a Sió el seu casal.
Ha trossejat allí les fletxes dels arcs,
escuts, espases i totes les armes.
Ets poderós i esplèndid
enmig de les muntanyes curulles de botí:
els valents espoliats
dormen el son de la mort,
ja no poden res els millors combatents.
La teva amenaça, Déu de Jacob,
ha deixat immòbils carros i cavalls.
Realment ets temible:
si mai t’indignes,
qui et pot resistir?
Des del cel has dictat sentència,
i tot el món s’espanta i emmudeix
quan t’aixeques a fer justícia
i a salvar tots els humils de la terra.
Els enemics més furients et lloaran,
es vestiran de sac els supervivents d’aquella fúria.
Feu prometences al Senyor, el vostre Déu,
i compliu-les, tots els qui l’envolteu;
porteu tributs al Déu temible,
a ell que abat l’orgull dels prínceps
i es fa respectar dels reis de la terra.