Aquell matí, a la ciutat, la gent estava commoguda. Es celebrava la Festa dels Tabernacles, de les tendes de campanya en record de la sortida d’Egipte. Una festa d’acció de gràcies per la collita.
La notícia va córrer per tot el veïnat. Aquell cec que captava a la porta del Temple, hi veia! Altres deien: No és pas ell; és un que s’hi assembla. El cec deia: Sí que el soc! Altres li preguntaven: Com se t’han obert els ulls? Ell contestà: Aquell home que es diu Jesús va fer una mica de fang, me’l va estendre sobre els ulls i em va dir que anés a rentar-me a la piscina de Siloè. Hi he anat i, així que m’he rentat, hi he vist.
La claror als ulls no sempre és acceptada per tothom malgrat la claredat i l’evidència que el fet suposa. Els enemics de la veritat fins i tot neguen la paternitat dels pares del cec i que aquest hagués nascut cec. Aquest Jesús -diuen- és un pecador perquè no té en compte la festa del dissabte. I tornen a cridar altra vegada aquell que havia estat cec, i li diuen: Digues la veritat. Ell respon: Que sigui un pecador, a mi no em consta. Només em consta que jo era cec i ara hi veig. Ells insisteixen: Com ho ha fet per obrir-te els ulls? El cec respon: Ja us ho he dit. És que també vosaltres us voleu fer deixebles d’aquell home que es diu Jesús? Resposta contundent dels qui “no hi volen veure”: Ves-te’n! restes expulsat de la comunitat.
La postura de la Fe és dels qui, tot i exposant-se a fer un salt en el buit, es llancen a la recerca de nous camins plens d’incògnites, però plens de sinceritat i il·lusió.
Mn. Pere Arribas -diaca
Salm 84. Que n’és, d’amable, el teu temple
Uns pelegrins que s’hi trobaven bé:
Val més un dia aquí que mil a casa. Senyor, que bé que s’hi està aquí! Podríem plantar tres tendes... Però el Senyor et fa baixar del Tabor i tornar a casa. Almenys de moment.
Que n’és, d’amable, el teu temple,
Senyor de l’univers!
Tot jo sospiro i em deleixo
pels atris del Senyor.
Ple de goig i amb tot el cor
aclamo el Déu que m’és vida.
Fins l’ocell hi troba casa,
l’oreneta s’hi fa un niu
on posar la fillada,
prop dels teus altars,
Senyor de l’univers,
rei meu i Déu meu.
Feliç el qui viu a casa teva
lloant-te cada dia!
Feliç l’home que en tu troba la força:
de bona gana emprèn el camí!
Quan travessa la vall Eixuta,
li és com un oasi
beneït amb les pluges primerenques.
Passa d’un mur cap a l’altre,
fins a veure Déu a Sió.
Senyor, Déu de l’univers,
escolta la meva súplica;
estigues atent, Déu de Jacob.
Mira amb amor, Déu nostre, el teu Ungit,
fixa’t en el rei, l’escut que ens protegeix.
Un dia en els teus atris
val més que mil a fora;
m’estimo més quedar-me
al llindar de la casa del meu Déu
que anar a viure amb els injustos.
El Senyor-Déu aixopluga i protegeix,
dóna la gràcia i la glòria,
i no refusa cap bé
al qui viu honradament.
Senyor de l’univers,
feliç l’home que confia en tu!