El Papa Francesc continua aprofundint en els elements constitutius del discerniment. Aquesta vegada es centra en la història de la pròpia vida.
“Podem dir que la nostra vida és com el llibre més preciós que ens ha estat lliurat i que anem escrivint cada dia, i quan ens detenim a “rellegir” el camí que hem recorregut, tant en els moments de “consolació” com de “desolació”, descobrim l’acció de Déu, que obra discretament i silenciosament en la nostra pròpia existència.
Acostumar-nos a fer aquest exercici de lectura de la pròpia vida amb serenor educa la mirada, l’afina i ens permet anotar els petits miracles que el bon Déu ens fa cada dia.
Sant Agustí, un gran cercador de la veritat ho va entendre precisament rellegint la seva vida: “Tu eres dintre meu, i jo fora. I allà et buscava. Tu eres amb mi, però jo no era amb Tu”. (Confessions X)
També contar la nostra història a altres persones, és un instrument valuós per al discerniment. D’una banda, ens ajuda a reconèixer els “missatges tòxics” que ens fan mal, com pensar que “no valc res”, o que “tot em surt malament” o que “mai faré res de bo”, i, d’altra banda, ens va afinant la mirada interior per a poder percebre la presència de Déu en la nostra vida.
En el discerniment és el cor qui ens parla de Déu i nosaltres hem d’aprendre a comprendre el seu llenguatge. Preguntem-nos, al final del dia: ”Què ha succeït dins meu? He tingut alegria? Què m’ha portat alegria? He estat trist? Què m’ha portat aquesta tristesa?
Així aprendrem a discernir el que succeeix dins nostre.”
M. Dolors Coscojuela