El Papa Francesc continua aprofundint en els elements constitutius del discerniment. Aquesta vegada es centra en el desig.
“No l’hem d’entendre com una cosa conjuntural i passatgera, sinó com alguna cosa que dura en el temps i guia la nostra vida. Ve de la paraula llatina “de-sidus”, literalment “la mancança de l’estrella”, desig és una mancança de l’estrella, mancança del punt de referència que orienta el camí de la vida. El desig és la brúixola per entendre on soc i cap a on vaig, si estic quiet o si camino.
A diferència d’una emoció efímera, el desig no desapareix davant les dificultats, i ens exigeix renúncies a altres coses per a aconseguir-lo. Ni els obstacles ni els fracassos no sufoquen el desig, al contrari, el fan més viu.
En definitiva, és l’anhel de perfecció que mai tindrà compliment en aquesta terra.
Jesús moltes vegades, abans de complir un signe, interpel·la a la persona sobre el seu desig. Això ens mostra la necessitat de veure en profunditat què volem veritablement.
En aquest temps, en el qual els reclams semblen infinits, es corre el risc de seguir la moda del moment. Moltes persones es veuen incapaces de donar un rumb a la seva vida, de saber què és el que volen.
El Senyor ens pregunta , com al cec de Jericó: Què vols que faci per tu?
Pensem que el Senyor avui ens fa a cadascun de nosaltres la mateixa pregunta, què respondríem?
Potser podríem demanar-li que ens ajudés a conèixer el desig profund d’Ell, que Déu mateix ha posat en el nostre cor i el faci créixer.”
M. Dolors Coscojuela