Considero la Pregària Eucarística IV com una de les peces més belles de la literatura religiosa, tant per la seva forma com pel seu contingut. Amb una profunda i exquisida unció exposa acuradament l’obra salvífica de Déu en la història humana. Encara que la digui en poques ocasions és la Pregària Eucarística que més m’agrada de totes. D’ella voldria destacar aquestes paraules, que precedeixen immediatament el relat de la institució de l’Eucaristia: «I perquè no visquéssim més per a nosaltres mateixos, sinó per a Ell, que per nosaltres havia mort i ressuscitat, envià des de vós, Pare, als creients, com a primer do, l’Esperit Sant. I l’Esperit acaba l’obra de Crist en el món, duent a terme la santificació de totes les coses». El misteri de la mort i la resurrecció del Crist porta aparellada la donació de l’Esperit Sant, amb el qual Déu ens transforma i ens fa participar de la vida que el seu Fill ens ha donat.
Els primers quaranta dies de la Pasqua giren a l’entorn de les aparicions del ressuscitat i de l’experiència dels deixebles que ens han transmès la fe, per això la litúrgia posa l’èmfasi en la presència del Crist en la Paraula proclamada i en els sagraments, especialment en el Baptisme i l’Eucaristia, a través dels quals els creients podem fer una trobada personal i comunitària amb el nostre Mestre i Salvador. L’Ascensió del Senyor, el quarantè dia després de la Pasqua –actualment situat més enllà a causa de la pèrdua del caràcter de festa civil d’aquest dia, fet pel qual l’Església ha traslladat la seva celebració al diumenge següent–, posa de manifest el sentit més pregon de la Pasqua, que és la glorificació del Fill de Déu i la nostra esperança fonamentada de participar amb Ell en la vida eterna, ja que Ell ha portat a la glòria del Pare la nostra humanitat assumida en l’Encarnació. A partir d’aquest dia, l’Església ens prepara per restar oberts al do de l’Esperit, que porta a plenitud totes les coses i inaugura una nova presència del Crist entre nosaltres i en el món.
Així, el camí de la Pasqua ens ensenya que la victòria del Crist sobre la mort i la seva glorificació també són nostres, i que el nostre destí final no és el no-res, sinó l’apoteosi, és a dir la participació en la vida de Déu per sempre.
Mn. Joaquim Meseguer García, pvre., consiliari diocesà de Terrassa de Vida creixent