Davant la cultura del desplaçament

ds., 23/12/2023

El 4rt capítol del temari d’enguany ens parla d’una realitat molt nostra.

Diu: “en les nostres societats s’observa el domini titànic de la lògica econòmica que exclou i desplaça (o descarta) Avui es promou la cultura del rebuig” El papa Francesc diu que això és nou i que cal estar a punt. Potser ja us ha passat. Quants cops ens hem sentit fora (“out”, en llenguatge modern) pel fet de ser grans, de no treballar o pel sol fet de no dominar les tècniques modernes? Quants cops ens hem sentit marginats o acomplexats per no ser tant joves? Està en l’ambient. Fins i tot es nota en les nostres comunitats i parròquies. Tanmateix, diu el papa: “la gent gran aporta la memòria i la saviesa i la experiència que evita no repetir tontament els errors del passat”. Quants cops ha sortit en les nostres reunions: “l’experiència de la vida t’ajuda a adonar-te del que és realment important i del que no ho és gens”. En un món que va tan de pressa, que exclou i descarta, els grans tenim un paper important. Darrerament estem una mica espantats per la gran quantitat de persones que es treuen la vida, sovint molt joves. Tenim feina per fer. Des de l’experiència i la fe podem aportar molt. Com diu en Francesc Torralba, “els cristians tenim una proposta de sentit de la vida”. No desistim de comunicar-la. Malgrat la marginació que puguem sentir, no claudiquem. El món ens segueix necessitant, encara que no ho sàpiga.

Xavier Moretó, consiliari de Barcelona