Solidaritat

SOLIDARITAT

La quaresma un temps de conversió per anar renovant les opcions de vida els compromisos i les esperances

“Així ho diu l’Escriptura: El Messies ha de patir i ha de
ressuscitar el tercer dia d’entre els morts, i cal predicar
en nom d’ell a tots els pobles la conversió i el perdó dels
pecats, començant per Jerusalem. Vosaltres en sou testimonis.
I jo faré venir damunt vostre aquell que el meu
Pare ha promès. Quedeu-vos a la ciutat fins que sigueu
revestits de la força que us vindrà de dalt.”
Lc 24, 45-49

AMB ESPERANÇA I COMPROMÍS

Jesús,
et va arribar l’hora de tornar al Pare
i de preparar-nos-hi estada.
Amb l´Ascensió ens vas obrir el camí del futur.
Així, omples el meu cor d’esperança.
Sé que m’estimes i que no em fallaràs.
Tu comptes amb mi i em fas confiança.
Mentre sigui aquí a la terra,
em confies la tasca de continuar
la missió que vas començar entre nosaltres.
Amb la teva vida ens vas ensenyar a treballar;
i amb la teva mort i la teva resurrecció,
ens vas fer descobrir la riquesa de la persona.
Amb l’Ascensió ens vas obrir el camí
i m’assegures que tinc un lloc a la Casa del Pare.
Encara que no ho comprengui, et faig confiança.
Ajuda’m a ser fidel a la missió que m’has encomanat;
perquè sigui un bon testimoni d’aquesta “Bona Nova”
per als meus companys i companyes de camí.

UN PASSAT ARRELAT EN LA FE

També em vaig adonant que, gràcies als qui m’han anat fent costat, he pogut connectar amb els ensenyaments i les promeses de Jesús. Ell ens ha deixat uns missatges plens d’esperança i ens ha promès una vida i una felicitat eternes per quan haurem de deixar la nostra realitat present. La seva mort i la seva resurrecció són el segell d’autenticitat que va posar a les seves promeses.

Estic content que aquest missatge hagi arribat fins a mi, gràcies a la influència dels qui hi han cregut i l’han anat seguint. Ara, per a mi, també es va convertint en una força de vida. És un punt de referència en el meu caminar, amb fe i esperança, en el context on m’ha tocat viure. Jesús ens va demanar que fóssim “testimonis” del que Ell va prometre i va viure.

Constato que la humanitat sempre ha anat buscant una resposta als interrogants que ens posa, amb insistència, el fet “constant i universal” de la mort del cos. Ens és fàcil d’observar que ningú no se n’escapa. Però, de fet, Jesús de Natzaret va fer una proposta “diferent” que molts van poder fer palès. Va ser un home
que va viure la mort del cos i que, després, va continuar vivint-la d’una manera diferent. Molts van ser testimonis de la seva manera de viure una “nova realitat” que ens connecta amb Déu i alimenta la nostra esperança d’una vida eterna. Aquesta visió del futur per a nosaltres és una força de vida per al present i obre un horitzó de vida eterna per a la humanitat.

De fet, la FE i l’ESPERANÇA ens criden a acollir la vida de l’Esperit que ens portarà a viure, per sempre, la nostra comunió amb Déu i amb els germans. Puc dir que, encara que no la comprengui, CREC en aquesta VIDA ETERNA i LA DESITJO.

MÉS ENLLÀ DE LA VELLESA DEL COS, LA VIDA DE L’ESPERIT… ETERNA!

Nosaltres coneixem aquest fet de la història. El missatge i l’experiència de JESÚS han obert un nou horitzó a la humanitat. Ell va ser un home, membre del poble d’Israel. Va créixer i va viure amb els seus pares, Maria i Josep a Natzaret. La primera part de la seva vida va ser com la de qualsevol infant i jove jueu.

Però, en nom de Déu, ens portava una “BONA NOTÍCIA”. Quan ja va ser adult (tenia uns 30 anys), va començar a anunciar una promesa de salvació i de
“Vida Eterna” per a la humanitat. Una colla d’amics i deixebles l’acompanyaven, vivien al seu costat i col·laboraven amb Ell.

Quan va tenir uns 33 anys, els seus enemics el van acusar de ser un blasfem i el van fer morir crucificat, a prop de Jerusalem. Els seus deixebles van ser testimonis de la seva RESURRECCIÓ i van rebre la promesa que els humans també viuríem per sempre amb Ell a la casa del Pare, al cel.

Aquesta vida i aquesta felicitat eternes ens són ofertes per Déu. És el regal del Pare a la família humana. Déu ens ofereix a tots una plenitud de vida de l’Esperit per sempre amb Ell i amb els germans, al cel. És una promesa misteriosa per a tots nosaltres. És un missatge d’esperança que ens acompanya i va donant sentit a la nostra vellesa, que continua essent una “VIDA CREIXENT”. Des d’ara, per a tots és una CRIDA i una INVITACIÓ.

EL MISSATGE DE VIDA CREIXENT

La fe que ens mou a viure la vellesa...
Vol donar al món el goig i la certesa
que és font d’alegria el creure i l’estimar

ESTEM PREPARANT JUNTS LA PRÒXIMA ETAPA:
EL GRAN VIATGE DE L’ETERNITAT!

El dia a dia, que anem vivint a la terra, ens va marcant l’entrada en una “nova etapa” de l’existència. Cal que siguem conscients que amb l’envelliment estem escrivint una pàgina molt important de la nostra vida, que hauríem d’amarar de fe i de presència. L’amor i l’esperança cada dia haurien de ser més forts.

Els qui m’acompanyen s’ho mereixen i els qui em segueixen ho necessiten; com jo he necessitat l’ajuda dels qui m’han precedit i continuo tenint necessitat dels qui estan fent camí amb mi. Són ells els qui m’han ajudat a créixer, a creure i a SEGUIR JESÚS. El meu recorregut per aquest món està amarat d’un intens amor per part de Déu i de les persones que m’han fet costat i m’han ensenyat a estimar i a creure.

Però, ara, que vaig envellint, comprovo que els qui em van obrint camí aquí a la terra, cada dia són més limitats i més lents. Sovint em sembla que visc més sol. M’adono que molts dels qui m’han ajudat més han anat marxant i m’han anat deixant. Per això, m’hauria de sentir més unit a ells, com ens va proposar Jesús.

Un bon moment per mantenir vius els llaços de l’amistat i de l’amor, és celebrar “LA FESTA DE TOTS SANTS”. És omplir de confiança i amor la nostra relació amb els qui ja ens han deixat per anar al cel. ENS HI ESPEREN PER FER REALITAT LA “COMUNIÓ DELS SANTS”!

“I AQUESTA ALEGRIA NINGÚ NO ME LA PRENDRÀ”

La FE em diu que els qui m’han obert el camí ja són al cel i m’hi van preparant una estada. La meva relació amb ells hauria de ser una actitud de confiança i
d’agraïment pel que m’han anat donant mentre vivien amb mi i pel que ara estan fent per a mi des del cel. És el que hem anomenat LA COMUNIÓ DEL SANTS. Això, encara no ho comprenc gaire bé! Però, la fe en el que ha revelat Jesús, m’empeny i em motiva per anarho vivint.

Durant la vellesa, visc l’etapa en què he de ser més sensible i més solidari. Malgrat les aparences, NO ESTIC MAI SOL. Són molts els qui m’acompanyen. Això m’exigirà un aprenentatge més o menys llarg.

Els altres han de poder veure fins a quin punt agraeixo les seves atencions i el bé que m’estan fent. M’hauré d’acostumar a viure aquest dinamisme de la FE, encara que no ho comprengui tot. La gent gran hauríem de tenir present la confiança, que ens demana la FE en allò que Jesús va fer i en el missatge de vida eterna que ens va deixar. És el bell risc de la FE i el REGAL que m’han anat fent les persones que m’han ajudat a créixer i a creure.

LA VELLESA HAURIA DE SER UN TEMPS PER AGRAIR: “Amb una flama d’esperança encesa que encara resta un camí per fressar”

Aquests últims anys de la meva vida corporal a la terra, els anys de la vellesa, seran més lents i més exigents per a mi. Però, també ho seran per als qui ho viuen amb mi i s’han de cuidar de mi, cada dia més. El meu agraïment i la qualitat de la meva vida serà la millor manera de recompensar-los i de col·laborar en els seus esforços. De la vellesa, viscuda amb FE i AMOR, en podem fer un testimoniatge d’agraïment, de solidaritat i de felicitat. Una altra actitud d’aquesta etapa amb els qui m’acompanyen i em cuiden, hauria de ser una PRESÈNCIA tranquil·la i agraïda, amb molta comprensió i amb poques
exigències. Possiblement tindré una tendència a ser més exigent i més pesat, perquè em pot semblar que tinc dret a exigir que els altres, sobretot els més joves, vagin omplint la meva soledat i solucionin totes les meves mancances.

La millor manera d’agrair el que he rebut al llarg de la vida, és mostrar-me fidel als valors que he anat heretant i que m’han obert un camí que em va portant cap a la vida eterna. Mai no hauria d’oblidar els valors humans i espirituals que he rebut dels qui m’han anat fent costat des del començament de la vida.

GAUDIR DE LA MEVA VIDA I FER-LA CRÉIXER

La vida és PROMESA – ACOLLIM-LA
La vida és OPORTUNITAT – APROFITEM-LA
La vida és MISTERI – DESCOBRIM-LO
La vida és REPTE – AFRONTEM-LO
La vida és DEURE – COMPLIM-LO
La vida és PROJECTE – REALITZEM-LO
La vida és FELICITAT – ASSABORIM-LA
La vida és DOLOR – ASSUMIM-LO
La vida és COMBAT – ACCEPTEM-LO
La vida és BELLESA – ADMIREM-LA
La vida és PRESÈNCIA – GAUDIM-NE
La vida és LA VIDA – FEM-LA CRÉIXER
La vida és ETERNA – VISQUEM-LA

Pregària final
Que Déu ens doni la capacitat de convertir-nos, com a
persones, com a comunitat i com Església
Per Crist Senyor Nostre. Amén