Ressò de febrer de 2020

Editorial

Vida Creixent, un moviment laïcal

Ara fa quinze dies varem tenir la reunió interdiocesana de Vida Creixent. En aquesta reunió ens trobarem tots els responsables i consiliaris del moviment de Catalunya i Balears.  Varem fer un repàs de totes les activitats del nostre moviment i tractarem especialment la nostra trobada anyal, enguany a Tarragona. També varem compartir les nostres opinions pel que va al funcionament general del nostre moviment: temari, trobades, grups, etc... La diversitat d’opinions va ser evident, fins i tot polèmica, però hi hem de comptar i acceptar-ho. Un dels trets més característics de la nostra església –i dels nostres moviments– és precisament aquesta diversitat. Diversitat en la unitat. Aquesta diversitat és una riquesa. En canvi la uniformitat –que alguns, val a dir-ho, desitgen per l’Església– seria una pobresa. Ja des de els inicis es va donar aquesta circumstància. La prova és el primer concili de la història, l’anomena’t Concili de Jerusalem. Aquell concili va ser tot menys una “bassa d’oli”... però l’Església va avançar!

El nostre moviment té uns trets molt característics. El primer és, evidentment, el fet d’adreçar-nos a la gent gran. El temari n’és un altra, un temari que segueixen fins i tot grups que no son de Vida Creixent però que saben perfectament que és nostre. Un altra tret bàsic és el de ser un moviment laïcal. Això vol dir que els autèntics protagonistes, els qui “aguanten” el moviment son els laics. Son ells, sou vosaltres els qui heu de portar les reunions. Per tant, és un error que les reunions les dirigeixin els mossens. Si fos així, en lloc de “laical” n’hauríem de dir “clerical” i això no s’avé ni amb la idea fundacional ni amb el nostre tarannà. El consiliari no és qui ha de portar la reunió. A més, aquest tret té una gran actualitat. Tots sabem que hi ha pocs mossens –i que cada cop n’hi haurà menys– i, per tant, estem d’actualitat. Els mossens no parem de fer reunions per parlar de la responsabilitat dels laics, de que hem de donar-los més confiança. Doncs nosaltres ja ho tenim!

Endavant membres de Vida Creixent. Visquem la nostra fe amb joia i respecte els uns pels altres i amb determinació. Tenim una gran missió: donar esperança i escalf als nostres majors. Aquesta és la nostra raó de ser...

Xavier Moretó, consiliari

Aturar-se. Cicle A. Filar més prim

Un dia vaig visitar un museu ben singular: el museu de l’enemic.
Primer quadre: el qui ens cau malament. Reacció del públic: em sap greu, però no el puc veure.
Segon: el delinqüent. Reacció popular: els haurien de penjar tots.
Tercer: el paparra. Francament, inaguantable!
Quart: el ximple, el dolent, el lleig com un pecat. Fastigós per dins, odiós per fora: un servidor, perdono, però no oblido.
Més endavant, vaig veure un vidre emmarcat; el rètol deia: Atanseu-vos, veureu l’enemic de Jesús. El públic, cap allà: Quina broma! Això és un mirall! No, no era cap broma. El qui no proba d’estimar l’enemic, no ha provat encara d’estimar Déu. De lluny, sembla un enemic; de prop és un germà.
En el Sermó de la muntanya, el Mestre ens ensenya a filar més prim! Hem d’anar més enllà.
El primer pas d’aquest camí difícil hauria de ser no criticar ni jutjar amb tanta facilitat.
Quan senyalo meticulosament el camp de l’enemic, senyalo al mateix temps la meva capacitat d’estimar. Cal internar-se en el territori enemic. I quan, en aquest procés, em sento atrapat per un sentiment de desànim perquè l’escomesa em sembla desesperada, aleshores mira la creu i comprendràs que, a través de la creu de Crist, va entrar en el món una possibilitat infinita de reconciliació.
Cal creure que l’amor és més fort que l’odi.
Des que no accepto, com inevitables, la separació, la ruptura, l’estat d’enemistat, ja estic caminant cap el germà.

Mn. Pere -diaca

Panoràmica

Salm  33. Justos, aclameu el Senyor

El Senyor vetlla pels seus fidels:

Pel sol fet de ser catòlics practicants no tenim pas la seguretat que totes les coses ens sortiran bé. El que sabem de cert és que les nostres joies i les nostres penes no li són indiferents, que el seu amor no ens deixa mai i que fins dels pitjors mals ens ajudarà a sortir-ne en bé, segons aquell mateix designi amb què la seva paraula ha creat l’univers.

1 Justos, aclameu el Senyor;
fareu bé de lloar-lo, homes rectes.
Celebreu el Senyor amb la lira,
acompanyeu amb l’arpa els vostres cants;
dediqueu-li un càntic nou,
toqueu acompanyant l’aclamació.
Perquè la paraula del Senyor és sincera,
es manté fidel en tot el que fa.
Estima el dret i la justícia,
la terra és plena del seu amor.
El Senyor ha fet el cel amb la paraula,
amb l’alè de la boca ha creat l’estelada;
com dins un odre, recull l’aigua dels mars,
reté els oceans en el seu llit.
Que tota la terra veneri el Senyor,
que el temin els habitants del món.
A una paraula seva, tot començà;
a una ordre d’ell, tot existí.
10 El Senyor desfà els plans de les nacions,
tira a terra els propòsits dels pobles;
11 però els plans del Senyor persisteixen, manté per sempre els propòsits del seu cor.
12 Feliç la nació que té el Senyor per Déu,
feliç el poble que ell ha escollit per heretat!
13 El Senyor guaita des del cel
observant un per un tots els homes.
14 Des del lloc on resideix
es fixa en els qui poblen la terra;
15 ell, que ha modelat tots els seus cors,
penetra totes les seves accions.
16 No és un gran exèrcit el que salva els reis,
ni tenir molta força allibera el valent;
17 els cavalls no valen res per a guanyar una victòria,
la seva envestida no salva ningú.
18 Els ulls del Senyor vetllen els qui el veneren,
els qui esperen en l’amor que els té;
19 ell rescata de la mort la seva vida,
els retorna en temps de fam.
20 Tenim posada l’esperança en el Senyor,
auxili nostre i escut que ens protegeix.
21 És l’alegria del nostre cor
i confiem en el seu sant nom.
22 Que el teu amor, Senyor, no ens deixi mai;
aquesta és l’esperança que posem en tu! 

92 Reunió Interdiocesana de Coordinadors i Consiliaris de Catalunya, Andorra i les Illes Balears de Vida Creixent  

Lloc: casa d’exercicis Sant Ignasi- Sarrià. C/ Carrasco i Formiguera

Iniciem la reunió amb la benvinguda i la pregària i a continuació passem al punt de l’ordre del dia sobre la trobada a l’arquebisbat de Tarragona.

Per qüestions de salut no pot assistir a la reunió el President Sergi Òliba.

El coordinador de Tarragona presenta les dificultats de fer el dinar a la Plaça de Toros tal com s’està preparant, donades les condicions legals i d’assegurances exigides. Després de veure pros i contres es proposa d’anar a l’Alamo a dinar ja que les condicions són millors encara que hi hagi un desplaçament més llarg. Ja s’ha fet un ingrés de 1.500€ a l’antiga  Plaça de Toros que s’intentaran recuperar però és molt difícil. Es poden fer els càlculs del total de les despeses partint unes 800 persones.

La xerrada cultural es podria fer a les 11:30, a les 12 l’Eucaristia i a la una anar a Alcover a dinar.

INFORMACIÓ, COMENTARIS I SITUACIÓ DELS BISBATS.

BARCELONA. Continuem més o menys igual fent una trobada d’animadors mensual amb l’edició del Ressò, l’Assemblea general a l’inici de curs, la festa de la CANDELERA, la trobada anual interdiocesana, i una trobada cap a final de curs. Tenim el despatx obert de dilluns a dijous de 17 a 19h.

GIRONA.  Ens comuniquen que no necessiten el temari per al curs vinent. Se’ls demana el motiu ja que el temari és un element d’unitat entre tots i responen que per qüestions econòmiques. El 26 de febrer jornada de formació a Solius amb el tema “Devocions populars” a càrrec de Mn. Josep Ferrerons; el 25 de març trobada Diocesana a Arenys de Munt: el 20 de maig Trobada Interdiocesana a Tarragona; l’1 de juliol fi de curs a l’Església dels PP. Claretians de Girona.

LLEIDA Hi ha una Junta Directiva cada mes i també una reunió mensual d’animadors, dues sortides fixes: inici i final de curs, trobada dels Patrons Simeó i Anna i un recés a Les Avellanes.

MALLORCA. Tres sortides al curs d’unes 200 persones; jornades per preparar la Pasqua. Revista de Vida Creixent cada tres mesos.

MENORCA. Trobada a començament de curs, per la Candelera, recés quaresmal, final de curs.

SANT FELIU. Trobada a l’inici de curs amb el Bisbe. Van entrant animadors joves de Martorell, Olesa i Esparreguera. Celebració de la Candelera juntament amb Vida Consagrada, una reunió d’animadors cada dos mesos al bisbat. Proposen de fer les reunions interdiocesanes a uns locals de Sant Feliu que no ens cobrarien res i podríem demanar un càtering per dinar.

SOLSONA. Són 29 grups i hi ha altes i baixes. Vénen dels grups ALFA i s’han creat nous grups. Organitzen conferències: 4 de març a Gironella... Han parlat amb Mn. Lladó per tal que prepari un temari. Podria ser per al curs 21-22. A mitja reunió ha hagut de marxar el representant de Solsona per un còlic nefrític.

TARRAGONA. Treballen conjuntament amb Justícia i Pau, Comitè Òscar Romero i Càritas. També proposen un nou temari preparat per Mn. Gil. Seria pel curs 2022-2023

TORTOSA. No han pogut assistir a la reunió però ens envien un comunicat on diuen que participaran en la trobada a Tarragona.

URGELL. Ha mort una animadora i ha baixat tot el grup. Proposen anar a veure el bisbe cada any.

VIC. Continuen amb les mateixes trobades. Van augmentant a poc a poc. En general el temari ha agradat encara que costa molt que la gent participi.

Es lliure a cada bisbat un exemplar de l’esborrany del temari del curs 2020-2021, “l’harmonia de la teva vida”, Conxa Adell, benedictina.

També s’han lliurat a cada bisbat els llibrets de la col·lecció Paraules nº6  SERMÓ DE LA MUNTANYA UNA “CONSTITUCIÓ PER AL REGNE. LA UTOPIA DE JESÚS (Mt 5-7) de Francesc Riera
Mn. Xavier Morató  informa de l’adreça electrònica de la Rosa Peraire  de Catalunya Cristiana per tal que cada bisbat pugui anar enviant la ressenya de Vida Creixent quan li sigui assignada:

rosaperaire@catalunyacristiana.cat

A continuació celebrem l’Eucaristia presidida per consiliari Xavier Morató i acabem amb el dinar de germanor i la foto de conjunt que ens recordi la trobada.

Propera reunió el 14 d’abril del 2020 als Jesuïtes de Sarrià.

Seria convenient que cada bisbat donés un número aproximat de participants en la trobada a Tarragona del 20 de maig.

Àngels Fàbregues Secretària, 14 de gener de 2020

92 Reunió Interdiocesana de Coordinadors i Consiliaris de Catalunya, Andorra i les Illes Balears de Vida Creixent

92 Reunió Interdiocesana de Coordinadors i Consiliaris de Catalunya, Andorra i les Illes Balears de Vida Creixent.

Dolor i esperança a la frontera

Arribem a Oujda, ciutat del Marroc just a la frontera amb Algèria. Les deu hores de trajecte en una camioneta van ser tota una odissea, ja que no hi havia manera d’entendre’ns amb el conductor, que només parlava dàrija (àrab marroquí). En arribar a Oujda l’acollida va ser increïble: joves immigrants que viuen a la parròquia van venir a ajudar-nos a baixar les coses de la camioneta i seguidament vam participar en una íntima Eucaristia en acció de gràcies pel viatge i presentant-li al Senyor la nostra nova etapa com a comunitat.

Ja han passat algunes setmanes i, què us podem dir? Realment està sent un temps de gràcia, de confirmació. La parròquia d’Oujda és el lloc d’acollida per a immigrants que passen la frontera d’Algèria: joves i menors que estan malalts, ferits i cansats i poden seguir la ruta, o necessiten aturar-se per agafar forces després d’un trajecte molt dur fins a arribar aquí. Un lloc on tots i totes tenen cabuda, on se’ls ajuda a refer-se i a reflexionar sobre el pas següent a donar. Alguns amb tuberculosi que necessiten cures i atenció, altres amb un estat psíquic trencat, altres sent encara nens i que estan sols (les seves mares van ser expulsades als seus països d’origen), altres ferits per les batudes policials. Ara estem acompanyant a una dona que en passar la frontera d’Algèria a Marroc amb neu, va perdre el fill que esperava; avui li acaben d’amputar els peus i està pendent que facin el mateix amb les seves mans… No arribem a ser conscients de les moltes fronteres que cal creuar per arribar a Europa, cada vegada més perilloses. Tant dolor! El nostre dia a dia és molt divers. Sempre hi ha imprevistos i noves persones que arriben i que truquen a la porta demanant ser atesos. La vida mana!, i aquí estem: acompanyant, estant presents, fent família (com a germanes, mares, àvies…) integrant-nos en l’equip del projecte, format per persones de diferents països de l’Àfrica negra, i dels qui estem aprenent cada dia.

En el dia a dia estem coordinant la formació dels joves i menors que estan a la casa: un grup de 15 joves que estan rebent formació (pastisseria, electricitat, cuina, mecànica), i d’altres 20 que hi ha a la casa i que reben suport escolar matí i tarda mentre es recuperen físicament i decideixen què fer. A la formació hem incorporat les classes de castellà, ja que és una demanda que ens han fet. Diàriament acompanyem els dos nens que hi ha a la casa al col·legi i fem el seguiment escolar. A la parròquia també acudeixen joves cristians universitaris; estem presents en les seves reunions i activitats, una manera d’apropar-nos al món universitari subsaharià en un país musulmà.

Dolor i esperança a la frontera

Dolor i esperança a la fronterat (Imatge extreta de RSCJ España).

Ahir vam convidar a Antoine, és el capellà francès que porta la parròquia, un home compromès i inquiet que no deixa de buscar respostes a cada necessitat. Aprofitem per a tenir una estona de compartir i xerrar tranquil·lament a casa nostra. Ens va animar una vegada més a buscar un espai per a poder treballar amb les dones, que com sempre són les més vulnerables i fràgils. I en això estem, veient, escoltant, apropant-nos a les dones per a escoltar les seves necessitats i poder-los-hi oferir alguna cosa… Realment la situació de la dona subsahariana al Marroc és terrible i a Oujda som conscients d’això. En la seva majoria són dones que busquen protecció, algunes víctimes de la tracta.

Això és el que ens està portant la vida, i mentre, acabant d’instal·lar-nos, posant acollidora casa nostra, creant el nostre projecte comunitari i esperant que algun dia arribi la tercera de la comunitat… Insha’Allah!

En aquest temps, les paraules “espera” i “esperança” ressonen d’una manera especial al costat de tots els que al nostre costat segueixen esperant poder complir el seu somni, i al costat dels que enmig de la incertesa, les dificultats i el dolor lluiten per mantenir l’esperança i el sentit de les seves vides. Que l’esperança arreli en nosaltres amb força i sapiguem acollir-la i compartir-la.

Rosa Ros, rjm y Montse Prats, rscj. Comunitat d’Oujda.
Article publicat originalment a RSCJ España. 17 Gener 2020

La fe als cors i les ments

En alguns ambients, els cristians del segle primer tingueren molt interès de no ser confosos amb els seguidors del Baptista. La diferència, segons ells, era abismal. Els “baptistes” vivien d’un ritus extern que no transformava les persones: un baptisme d’aigua.

Els cristians, en canvi, es deixaven transformar internament per l’Esperit de Jesús. Oblidar això, és mortal per a l’Església. El moviment de Jesús no se sosté ni es desenvolupa amb doctrines, normes o ritus viscuts des de l’exterior. És Jesús mateix qui ha de batejar o amarar els seus seguidors amb el seu esperit. I és aquest Esperit el que els ha d’animar, impulsar i transformar. Sense aquest baptisme de l’Esperit no hi ha cristianisme.

La fe als cors i les ments

La fe als cors i les ments.

Quina és l’única fe real? És la que l’Esperit de Jesús activa en els cors i les ments dels seus seguidors. Aquests cristians senzills i honestos, d’intuïció evangèlica i cor compassiu són els que de veritat reprodueixen Jesús. Ells són el millor que tenim a l’Església.

El primer que necessiten els cristians avui no són catecismes que defineixin correctament la doctrina cristiana ni exhortacions que marquin amb previsió i rigor les normes morals. Només amb això no es transformen les persones. Hi ha una cosa prèvia i més decisiva: narrar en les comunitats la figura de Jesús, ajudar els creients a posar-se en contacte directe amb l’Evangeli, ensenyar a conèixer i estimar Jesús, aprendre junts a viure amb el seu estil de vida i el seu esperit, recuperar el baptisme de l’Esperit.

Vet aquí la primera tasca de l’Església i de cada creient realment compromès. Què és l’Esperit de Jesús? És l’Esperit de veritat. És Esperit d’amor capaç de vèncer la covardia i l’egoisme. És Esperit de conversió a Déu. És Esperit de renovació: renova el nostre cor i les seves actituds segons el ritme de Jesús.

Per Josep Llunell. Dv, 17/01/2020

Cultura

En aquestes últimes festes m’han regalat un llibre (aquesta podria ser la història de la meva vida) Es tracta de: La interioritat habitada. El Testimoni de Teresa de Jesús. Actes de la V Congrés d’Espiritualitat. Publicacions de l’Abadia de Montserrat, Barcelona, ​​1016.

Amb aquest subtítol haureu endevinat que es tracta d›un llibre construït per molts autors, amb les ponències del Congrés. Són en total 19 les intervencions de religiosos i laics, homes i dones. De vegades sembla difícil abordar una obra composta per diversos autors, donada la diversitat d’estils als quals cal adaptar-se; però, per a mi, sobresurt l’avantatge de l’amplitud de visions sobre el tema, que es proposen. Una petita ajuda és que la brevetat dels escrits els fa més accessibles..., sobretot per a persones amb poc temps. No faré, doncs, una enumeració de textos i autors, sinó una elecció.
Una de les ponències ve signada per Anna Almuni, actual delegada de Laics de la nostra diòcesi. Ofereix la seva experiència i reflexió amb el títol: Teresa de Jesús, una història d’amor que transforma la vida. En tot just set pàgines, destaca els trets de la Santa que li han orientat i estimulat.

La destaca com a dona, "dona excepcional, de grans conviccions, feble i forta... Profundament humana i tota de Déu”. “Té consciència de la seva condició femenina, l’assumeix i lluita pel paper de la dona a l’Església i a la societat”.

La veu compromesa amb el seu temps, “dona sensible en el moment històric que li va tocar viure”. Un segle conflictiu (com els nostres) en la societat i en l’Església i que és causa del sofriment de molts. Ella troba dolor i dificultat al seu voltant i a l’interior de la seva Ordre i la seva Reforma. Fa seu el dolor de les guerres, de les divisions religioses, de les víctimes de les Índies...L’assenyala com a veu profètica, mestra d’oració i de vida cristiana, que ha ensenyat durant segles a aprofundir en la intimitat amb Déu a través de l’oració: “de la seva mà tens la certesa que l’oració és porta, mitjà i camí “.I així, és inspiradora de multitud de grups i famílies en l’Església, que la miren com “capdavantera de nous camins en l’Església”. Teresa creu en la força de la comunitat i crea per això comunitats vives, fraternes, senzilles... “fa petits grups, amb la il·lusió dels primers creients”.

I cito, per acabar, un dels últims paràgrafs conclusius: “En una societat com la nostra, en un moment històric de canvis socials i eclesials com els que vivim en aquest inici de mil·lenni, el testimoni de Teresa de Jesús pren la força de la dona que, vivint com a dona, intensament, compromesa amb la seva època, va saber cedir espai a Déu, i va fer seu el mal del món “
Aquest és un llibre per degustar en petits moments, com píndoles estimulants. Que ho gaudiu.

María Jesús Ramos

Ressò destacat: