Ressò d'octubre de 2017

Editorial

La fortalesa, una aspiració molt nostre

El segon tema del temari d’enguany ens parla de ser forts. Podria semblar una contradicció demanar a persones grans de ser fortes però el sentit no és aquest, no va per la fortalesa física. És evident que, a mida que ens fem grans, van minvant les nostres forces. És normal, podríem dir que és llei de vida. Tanmateix, parlem de fortalesa que toca a la vida, a la manera de viure i, en el nostre cas, en tant que creients, a la fortalesa que ve de Déu. Com l’autor del temari ens diu, tot citant Sant Pau: “només em gloriaré en les meves febleses, perquè gràcies a elles...” Podem agrair les nostres mancances i febleses? Pau s’adona que la força que té –especialment pel que fa a la seva predicació, a la seva missió– no ve d’ell. Ell no és el protagonista. Té clar que no ha de predicar-se a ell mateix, que el protagonista és Jesús i n’està content. També ens diu: “Només em gloriaré en Jesús, mort i crucificat...

La fortalesa del cristià està en la seva fe. D’aquí li ve la força. “La fe mou muntanyes” diu la dita. Quan trobem una persona amb una fe madura, forta –malgrat pugui estar malalta o mancada d’alguna cosa– ens venen ganes de tenir-la aquesta fe, de viure així. Quants malalts als hospitals, amb una fe gran, estan donant un testimoni que impressiona. Amb aquests malalts –sovint envoltats de gent– sempre m’entra el dubte: qui visita a qui, el qui visita a el qui és visitat?

“Dona, quina fe que tens!” li diu Jesús a la viuda pobra. “Ves-te’n en pau, la teva fe t’ha salvat

Xavier Moretó, Consiliari de Vida Creixent de Barcelona

Pregària

Oh Senyor,
feu de mi un instrument de la vostra pau!
On hi ha odi, que jo hi porti amor.
On hi ha ofensa, que jo hi porti el perdó.
On hi ha discòrdia, que jo hi porti unió.
On hi ha dubte, que jo hi porti l’esperança.
On hi ha error, que jo hi porti la veritat.
On hi ha desesperació, que jo hi porti l’esperança.
On hi ha tenebra, que jo hi porti la llum.
Oh Mestre,
feu que jo no cerqui tant:
ser consolat, com consolar;
ser comprès, com comprendre;
ser estimat, com estimar.
Perquè és donant que es rep;
perdonant que s’és perdonat;
morint que es ressuscita a la vida eterna.

Sant Francesc d’Assís


Col·laboracions

“Què seria d’una societat on el perdó quedés suprimit de soca-rel?”

Com la solem anomenar aquesta paràbola? Paràbola del servent sense compassió.
Perquè tracta d’un home que, havent estat perdonat pel rei d’un deute impossible de pagar, ell és incapaç de perdonar un company que li deu una petita quantitat de diners.
El relat sembla senzill i clar.
La paràbola que havia començat d’una manera tan prometedora, amb el perdó del rei, acaba tràgicament.
Aquí tot acaba malament.
El gest del rei no aconsegueix introduir un comportament més compassiu entre els seus subordinats
El servent perdonat no sap, ni vol compadir-se del seu company.
Els altres servents no li ho perdonen i demanen al rei que faci justícia.
El rei, indignat, retira el seu perdó i lliura el servent als botxins.
Durant un moment, semblava que podia haver començat una era nova de compassió i de perdó mutu. No és així.
Al final, la compassió queda anul·lada per a tothom: ni el servent, ni els seus companys, ni tan sols el rei escolten la crida del perdó.
El rei ha fet un gest inicial, però tampoc sap perdonar “setanta vegades set.”
Què està suggerint Jesús?
De vegades pensem, ingènuament, que el món seria més humà si tot estigués regit per l’ordre, la justícia estricta i el càstig dels que actuen malament.
Però, així, no construiríem un món tenebrós?
Què seria d’una societat on el perdó quedés suprimit de soca-rel?
Què seria de nosaltres si Déu no sabés perdonar?
La negació del perdó ens sembla la reacció més normal i, fins i tot, la més digna davant
-l’ofensa
-la humiliació
-o la injustícia.
Però no és això el que humanitzarà el món.
*Una parella sense comprensió mútua es destrueix.
*Una família sense perdó és un infern.
*Una societat sense compassió és inhumana.
La paràbola de Jesús és una mena de trampa.
A tots ens sembla que el servent perdonat pel rei “havia” de perdonar el seu company. És el mínim que se li podia exigir.
Però, llavors, ¿no és el perdó el mínim que es pot esperar de qui viu del perdó i de la misericòrdia de Déu?
Nosaltres parlem del perdó com un gest admirable i heroic.
Per a Jesús era el més normal.
Ho és també per a nosaltres?
Sabem perdonar, realment?

Per Josep Llunell, a Les homilies a Sant Felip Neri

Entitats cristianes donen suport a la mobilització

Diverses entitats cristianes han fet publica una declaració sobre la situació política a Catalunya i els darrers esdeveniments:

Declaració d’entitats cristianes

Les entitats cristianes sota-signants, tot recollint l’anhel i preocupació de les comunitats catòliques de Catalunya, expressem el suport a les institucions catalanes, i el rebuig a les últimes actuacions de l’Estat espanyol contra la democràcia i l’estat de dret.

Recordem que, d’acord amb la doctrina social de l’Església, els bisbes catalans han afirmat reiteradament que “convé que siguin escoltades les legítimes aspiracions del poble català, per tal que sigui estimada i valorada la seva singularitat nacional” i “defensem la legitimitat moral de totes les opcions polítiques que es basin en el respecte de la dignitat inalienable de les persones i dels pobles”.

Fem una crida a sumar-nos a les mobilitzacions pacífiques, cíviques i democràtiques convocades arreu del país en defensa de les nostres institucions i acompanyar-les també amb la pregària pels país i els seus drets.  

Barcelona, 20 de setembre de 2017
Grup Sant Jordi de Drets Humans
Justícia i Pau
Vedruna Catalunya
Fundació Claret
Lliga Espiritual de la Mare de Déu de Montserrat
Junta Directiva de la Unió de Religiosos de Catalunya
Fundació Hospitalitat de la Mare de Déu de Lourdes
Fundació d’Escoles Parroquials de Barcelona
Equips de la Pastoral Política i la Comunicació
Capítol de Barcelona la Fundació Centesimus Annus Pro Pontifice

Resum 86a Reunió Interdiocesana del dia 12 de setembre del 2017

Van ser-hi presents totes les diòcesis, amb l’excepció de Mallorca que no van poder desplaçar-se. Algun coordinador no hi va poder participar i va estar representat per membres de la coordinadora. Es van treballar les propostes que figuraven a l’ordre del dia. Vam començar a les 10 del matí amb una pregària preparada pel consiliari interdiocesà Mn. Moretó.

Es va comentar la situació de les diòcesis i els actes que porten a terme. Vàrem seguir amb les reflexions sobre els temes de renovació i rejoveniment, la dificultat de trobar nous col·laboradors per a les coordinadores i que acceptin el compromís i la responsabilitat de treballar pel Moviment. També la renovació dels nostres grups amb persones més joves i que tinguin interès amb Jesús i els seus ensenyaments i propostes. El paper dels rectors per aconseguir la formació de nous grups, són temes que ens preocupen i ens demana intensificar el treball d’apostolat per aconseguir ampliar el ressò del nostre Moviment com a servei a l’Església i a la societat.

Fets destacats: a Girona, dia 11/4 trobada diocesana a Palafrugell, dia 27/6 final de curs. Lleida: inici de curs el dia 22/9. Menorca: nova coordinadora, enviaran informació, gràcies al matrimoni Fedelich per continuar una llavor que ha donat molt bons resultats. Sant Feliu: visita parròquies i la mala notícia del robatori dels fons del Moviment que tenien per anar cobrint despeses. Solsona: trobada diocesana el dia 4/10, acords del bisbat amb les parròquies, curs de cristologia els dissabtes, començament el dia 23/9. A Tarragona estan treballant per trobar nous membres per a la coordinadora. Tortosa: Mn. Bajo continuarà fent les xerrades trimestrals per a la gent gran. Urgell: la nostra estimada Maria Carme ha estat renovada per l’arquebisbe com a coordinadora de la diòcesi. Vic: canvi de coordinadora; la Montserrat deixa la responsabilitat de presidir la comissió diocesana desprès de molts anys i molta feina. Moltes gràcies per la feina feta i per la que encara continuaràs fent ajudant la nova responsable.

Trobada interdiocesana a Solsona el dia 9 de maig del 2017. Totes les diòcesis van agrair la feina feta pels nostres amics del bisbat de Solsona. Tothom va quedar molt satisfet i content de com va transcórrer tota la jornada i del record que en tenen. Moltes gràcies amic Vicenç, i a tota la gent que hi va posar la seva estimació i esforç.

S’ha preparat un text en format llibret amb el títol “Amistat-Espiritualitat-Apostolat”, que servirà per donar informació del nostre Moviment i per treballar-lo en els nous grups. Explica els tres pilars i també les petites comunitats que són els nostres grups, amb informació de la història i dinàmica del Moviment. A la vegada s’ha actualitzat el tríptic que parla de Vida Creixent per fer-ne ressò i propaganda a les parròquies on hi ha grups i també on no n’hi ha. Tant dels llibrets com dels tríptics hi ha la versió catalana i castellana. S’enviarà per correu a totes les diòcesis de Catalunya i Les Illes, als bisbes i als coordinadors i consiliaris perquè coneguin les nostres inquietuds i iniciatives.

Ens proposem que cada membre del nostre Moviment a través d’aquets llibrets pugui proposar que altres persones en formin part.

Presentació de “La fuerza de la Fe (Gaudí)”, per Jose Maria Almuzara, arquitecte i president de la Associació pro beatificació de Gaudí. Explicació sobre l’arquitectura de Gaudí i la influència de la seva fe en la seva vida i també en el temple de la Sagrada Família, molt ben preparada i exposada, amb moltíssims detalls del Temple de la Sagrada Família.

Tot seguit l’Eucaristia concelebrada pels consiliaris presents i presidida per Mn. Josep Maria Font, consiliari de l’arquebisbat de Tarragona.

Després, un dinar de germanor i amistat i no va faltar la fotografia dels qui hi van participar, que ens recordi aquest dia de treball i col·laboració i l’alegria de compartir una mateixa fe amb il·lusió, esperança i estimació.

Abans de marxar, petites reunions per comentar situacions específiques d’algunes diòcesis. Gràcies a tots per la vostra estimació i dedicació al nostre estimat Moviment i fins la propera.

La propera reunió interdiocesana serà el dia 16 de gener del 2018; us hi esperem a tots.

Entitats cristianes donen suport a la mobilització.

Gràcies, estimat amic Sebastià nou bisbe de mallorca

Finalment s’ha fet públic el previsible nomenament de Sebastià Taltavull com a bisbe de Mallorca. El fins ara bisbe auxiliar de Barcelona va ser designat administrador diocesà de Mallorca fa un any i des de llavors compaginava les dues tasques. Amb el nomenament de dos nous auxiliars a Barcelona aquest juliol, s’esperava una solució definitiva. Tot i que durant aquest any Taltavull ha estat exercint plenament com bisbe de Mallorca, eren una tasca molt difícil de compaginar indefinidament amb Barcelona. Durant aquest temps ha generat nova confiança a la diòcesi de Mallorca després del trasllat forçós del seu antecessor, el bisbe Xavier Salinas.

El cardenal arquebisbe de Barcelona, Joan Josep Omella ha felicitat al bisbe Taltavull pel nou encàrrec que el Sant Pare li confia. El cardenal Omella ha destacat especialment “els vuit anys de servei de Monsenyor Sebastià a la diòcesi de Barcelona com a bisbe auxiliar i el darrer any essent també administrador apostòlic de Mallorca”. Quan Omella va arribar a Barcelona fa gairebé dos anys, Taltavull es va convertir en la seva persona de confiança per acompanyar-lo en el govern d’una diòcesi que el nou arquebisbe desconeixia.

Amb la sortida de Taltavull cap a Mallorca, l’equip episcopal de Barcelona queda configurat amb el cardenal arquebisbe Joan Josep Omella al capdavant i els dos nous bisbes auxiliars: Sergi Gordo, que coneix perfectament la diòcesi, i Toni Vadell, procedent precisament de Mallorca. 

La basílica de la Sagrada Família acollirà el 19 de novembre una Missa en Acció de Gràcies pel servei del bisbe Taltavull a Barcelona. El 25 de novembre està previst que el bisbe electe de Mallorca iniciï el seu ministeri episcopal a la diòcesi balear en una Missa que es celebrarà a la Catedral de Palma de Mallorca

El recorregut de Taltavull

Taltavull va ser nomenat el 2009 bisbe auxiliar de Barcelona, responsabilitat que fins l’any passat va exercir en solitari sota del mandat del cardenal arquebisbe Lluís Martínez Sistach. Nascut a Ciutadella el 1948, va ser ordenat capellà de la diòcesis el 1972. Va fer els estudis a la Facultat de Teologia de Catalunya. A Menorca va passar per la majoria de les responsabilitat més significatives del bisbat: va ser rector del santuari de la Mare de Déu del Toro de Menorca, va ser vicari general, rector del seminari, i canonge. També va col·laborar intensament amb Secretariat Interdiocesà de Catequesi de Catalunya i Balears (SIC) i amb el Secretariat Interdiocesà de Joventut de Catalunya i Balears. Abans d’arribar a Barcelona va estar sis anys a Madrid com a director de la Comissió Episcopal de Pastoral de la Conferència Episcopal Espanyola, de la qual n’és actualment el president.

Fins ara, a la Conferència Episcopal Tarraconense ha estat el bisbe delegat per a la Catequesi i també de la pastoral obrera. A la Conferència Episcopal Espanyola també és membre de la Comissió Episcopal de Mitjans de Comunicació Social i de Pastoral Social.

Gràcies, estimat amic Sebastià nou bisbe de mallorca.

Aturar-se. Cicle A. Cal canviar de masovers?

La humanitat és com una vinya. Hi ha de tot, i tot és bo. Així ho deia el Creador quan anava plantant la vinya. Ara imaginem-nos que l’amo envia avui els seus administradors -en temps de la verema- i els masovers no han tingut cura de treure’n bon raïm i apedreguen i pelen els gerents de l’amo. Fins i tot el seu fill en surt mal parat. Què faria l’amo? Canviar els masovers!

Aquesta és la nostra història en el moment present. Ho ensenyà el Mestre fa dos mil anys; sense voler ser pessimistes, les coses empitjoren. I la culpa no és pas d’en Jaumet; la responsabilitat és totalment nostra.

Cadascú, en el seu àmbit, té la bona vinya. A veure si ens la prendran o, tal volta, ja han minvat algunes parcel·les

Espera l’amo bon raïm i fruitem raïms agres!

Deixem anar el fre! -resumint, n’hi ha d’altres- les causes de la nostra esterilitat en la vinya (civilment i eclesial): la mandra, l’egoisme i l’estafada.

Alliberats, sortim cada dia a la feina amb joia i intensitat. La vinya, a arrendament, ens demana lluita i renúncies. La paràbola de Mateu que llegim, és forta.

L’advertència final és ben seriosa: l’amo pot canviar de masovers. Jo crec que els moments actuals políticament i eclesial parlant, són avisos profètics, advertències serioses.

Interesseu-vos -ens diu St. Pau- per tot allò que és veritat, respectable, just, net, amable, de bona fama, virtuós i digne d’elogi... I, no us neguitegeu per res!

A cada ocasió acudiu a la pregària puix Jesucrist és la pedra clau de la nostra vida.

Mn. Pere - diaca


Cultura

Al començament d’aquest estiu, em van regalar dos llibres. Us explicaré com m’ha anat amb ells.

El primer me’l va portar un pelegrí que acabava de tornar de Terra Santa. La Mare de Déu a Jerusalem, de fra Artemio Vitores, de la Custòdia de Terra Santa i imprès a Jerusalem, encara que suposo que els franciscans de Barcelona, al carrer Santaló, disposaran d’aquestes publicacions.

El llibre, de menys de 200 pàg., va assenyalant llocs en què la història i la tradició assenyalen la presència de Maria a la ciutat de Jerusalem, en alguns casos amb edificis de culte. Però, sobretot, l’esquema del llibre serveix per presentar la figura de Maria, glossar els episodis i donar compte de la devoció dels creients.

No crec que sigui un llibre per llegir d’una tirada. Jo ho he fet servir per recordar, meditant, el meu propi pelegrinatge fa pocs anys, unint a aquesta contemplació les meves pròpies vivències, a través de fotografies, diari de viatge i ... Evangeli.

L’altre llibre és: La vida que aprenc, de Carles Capdevila.

El llibre també ronda sobre les 200 pàg. Es compon de petites columnes d’opinió, records, apunts d’interès humà. Està editat per Arcàdia S. L., a Barcelona. La primera edició és d’abril de 2017 i, si no m’equivoco, ja fa unes cinc reimpressions.

Tampoc és un llibre per llegir seguit. Podria fer-se perquè enganxa, però crec que el millor és llegir cada apunt i deixar que suggereixi uns minuts (pocs o molts) i amb el cap i el cor seguir donant voltes al tema. Què més voleu que us digui? Agafeu el llibre i gaudiu-, com jo ho he fet amb molts paràgrafs, algun dels quals us transcric, a manera de píndoles:

  • “La crueltat s’encomana ... Per fer un món menys cruel convé que hi hagi espai perquè hi avanci gent amb la cara menys dura i el cor més tendre”
  • “Pares i avis, pactem? … Si la relació pares-avis inclou respecte, discreció, afecte i generositat, si valorem més el que fan per nosaltres que el que no ens agrada de com ho fan, i això va pels uns i pels altres, acabarem descobrint que pares i avis junts son més que un club, i guanyarem la Champions d’estar per casa”
  • “El que ens ha anat bé… Des de l’agraïment i el record de l’oportunitat que vam tenir i vam saber aprofitar, hem de fer tot el que puguem perquè el màxim de persones puguin explicar d’aquí a uns anys que a ells també els ha anat bé”.

Són uns pocs, potser els que m’han impactat més, però sí amb els que em sento amb ganes de compartir.

Busqueu els vostres.