Ressò

Editorial.
A propòsit del Tema IX: Mort i Resurrecció.

Tota la vida de Jesús és per a fer visible l’amor de Déu Pare per a tots els seus fills.

Com fer-ho nosaltres que som els seus successors?

Com ho féu sant Felip Neri a finals del segle XVI?
El film «Jo prefereixo el Paradís» que és la vida de sant Felip de Neri m’ha donat una llum.
Ell, nascut a Florència l’any 1575, tot vivint a Roma demanava a Déu que li ensenyés quina era la seva voluntat. Volia anar a les missions dels Jesuïtes per a testimoniar la Bona Nova del Crist però no hi havia ja places.
Davant del Sant Crist es reafirmava que volia visibilitzar la voluntat de Déu i surt al carrer i troba una colla de nens i nenes abandonats sense llei, fills de prostitutes, etc.
Se li obren els ulls i escolta la crida a fer camí amb aquella colla d’infants.
Ja veiem Felip morint cada dia al costat dels nens. El rebutgen algunes autoritats eclesials. El rebutja al principi fins i tot algun lider dels nens i li posa trampes amb la col·laboració d’un net del cardenal secretari del Papa.
Felip, com Crist, va avançant fins a la mort a la creu.
Al final de la pel·lícula una nena, quan acaba de morir Felip de Neri, surt al carrer cantant «el Pare Felip està viu al cel».
Aquest film m’ha fet pensar en una manera actual de posar en pràctica aquest Tema IX d’enguany.
Jesús deixa el seu Cos i Sang en l’Eucaristia i nosaltres meditàvem el Dijous Sant la frase de Jesús després de rentar els peus: «Sabeu què acabo de fer? Jo Mestre i Senyor m’he fet servidor vostre. Feu el mateix».
Jesús té por a l’hort de Getsemaní i diu: «Que es faci la teva voluntat Pare». Jo com a prevere celebrant aquest Dijous Sant vaig encensar Jesús Eucaristia damunt l’altar i a continuació a tot el poble de Déu. És que en l’Eucaristia i en cada germà hi ha el Cos de Crist.

L’encens expressa adoració a Déu que hem de fer perquè hi ha el tabernacle de Déu en els dos llocs.

Avui 2012 com podem fer aquesta adoració?

Com podem testimoniar l’Amor de Déu que és la nostra fe?
Com a membres de Vida Creixent potser no podrem fer igual però ens donarà llum. M’ha arribat per internet un fet: Unes religioses del carisma de Sant Francesc d’Assís a Nordamèrica volen expressar l’amor del Crist en el nostre món.
Compren una «acció» a una empresa que vol fer molts diners i ja tenen dret a participar a les assemblees gràcies a ser «accionistes».
Quan la junta proposa d’aprovar o rebutjar una operació comercial elles tenen dret a dir sí o no i donar els motius «evangèlics». Cert que no guanyaran perquè només tenen un vot.
Però el conjunt d’accionistes escoltaran els motius evangèlics d’aquelles humils religioses i això portarà alguna cua o serà una llavor evangèlica en la vida dels accionistes...
Estimats membres de Vida Creixent: Feu el que pugueu en el vostre ambient.

Espai de reflexió i silenci.
Comunitat pasqual.

Una comunitat cristiana té el seu origen en la resurrecció del seu Senyor Jesucrist, per això és important que l’estil de vida de la mateixa s’assembli cada vegada més i s’identifiqui amb els criteris i pautes que Jesucrist va donar als deixebles.
«La pau sigui amb vosaltres», «no tingueu por», «sóc jo mateix», «l’alenà damunt d’ells i els donà l’Esperit Sant». Amb aquest degoteig doctrinal i vivencial, els deixebles van madurar el seu procés de fe. D’un grup d’homes esporuguits es converteixen en una comunitat valenta, testimonial; i gràcies a això, es va escampant la Bona Nova, es van constituint comunitats, que van aprofundint en la fidelitat al Senyor. I això els fa viure amb alegria comunicativa.
Les celebracions pasquals litúrgiques han d’alimentar la pau, l’alegria, el goig, el perdó, la comunió, el servei al bé comú, que s’ha de manifestar també en la vida de la comunitat, dels nostres grups. Viure la convicció de que el Senyor és present en les nostres reunions i que el Senyor ens parla per mitjà de les reflexions de la gent del nostre grup. Aprofundir la Paraula de Déu, l’evangeli de sant Marc és un camí pasqual, és contactar amb el Senyor ressuscitat i sentir-nos il·luminats per la seva presència misteriosa.

Miquel Bada, pvre. (Consiliari)

Col·laboracions.
Credo.

Des de fa un quant temps, són molts els cristians que cerquen d’expressar la seva fe a través de formulacions noves. El pare Jordi Llimona ens ofereix en aquest Credo el resultat d’un dels intents esmentats.

Crec en Déu, energia fonamental intel·ligent de la qual tot procedeix, començament i terme dels camins de l’univers i dels homes.

Crec en Jesucrist, enviat del Pare, en qui Déu es féu present en plenitud; home com els altres homes, obert a la vida i a tot enllà, signe del que nosaltres podem ser.

Crec en Jesús, fill, com tot altre fill, de Maria, la santa, dona com tota altra dona, i per això mare nostra.

Crec que Jesús va ser camí, veritat i vida, i que nosaltres també ho serem si fem com ell.

Crec en Jesucrist, que va passar fent el bé i volgué que tots fóssim germans, sense amos ni esclaus, que va lluitar per alliberar les ments, trencar els grillons i tornar-nos la llibertat, que va prendre una posició decidida enfront de tot poder i per això els instal·lats el van matar.

Crec que continua viu en l’eternitat, i que ho atreu tot a ell.

Crec que va iniciar una vida de fe i d’amor, un camí nou per a arribar al Pare, que els seus deixebles continuem, entre traïcions i fidelitats, en una comunió d’esperança.

Crec en l’Esperit Sant, la força de Déu en el món, que bressolà el primer grumoll de la terra, que animà Jesucrist i ens anima igualment a nosaltres.

Crec que, per boca dels profetes i d’immensitat d’homes, ens parla de veritat, d’igualtat i de pau.

Crec que és ell qui, malgrat totes les dificultats, ens fa obrir els ulls a l’enllà, trobar sentit a la vida i no perdre mai l’esperança.

Crec que ell, que eixuga les nostres llàgrimes, és també el nostre company en la joia i en la il·lusió.

Crec que Déu ha creat el món com un reflex del seu rostre i l’home a imatge del seu esperit, i que els acompanya sempre en llur cursa.

Crec que Déu és bo, i que si en el món hi ha dolor, pecat i mort no és perquè Déu ho vulgui, sinó perquè no ho pot fer altrament, però espera amb frisança i treballa fins a sagnar per tal que l’home es desplegui fins a ell en una terra nova i en un cel nou.

Crec que el món i els homes són fonamentalment bons, no enllestits encara, que reclamen el nostre amor i exigeixen que treballem per acabar-lo.

Crec que els humans són éssers oberts i en desplegament, que han estat creats per a ser feliços, ja aquí a la terra, i que és un pecat impedir-los la felicitat.

Crec que només pequem si tanquem els ulls a la llum, el cor a l’amor i les mans al treball per transformar el món i desplegar l’home.

Crec que la fe és una pura obertura al transcendent. Crec que el seu enemic no és l’ateisme, sinó la idolatria, i que cometem idolatria quan absolutitzem qualsevol criatura, homes o coses, idees o credos.

Crec que si l’home, sol o amb tots, és autor i responsable de fallides, també és autor i responsable del seu redreçament.

Crec en la comunió universal en el bé i en el mal; crec que terra, cel i homes caminem junts en una mateixa història, plena de sentit, fins a la plenitud final.

Crec en un demà millor, en un món que sigui veritablement terra dels homes i regne de Déu, on ja mai més no deixin de ser presents la justícia, la llibertat i la pau.

Crec en la vida eterna dels humans, perquè en ells ha brillat una llum i s’hi ha encès un amor que no poden apagar-se.

Crec que tots els homes se salvaran, que tots assoliran llur plenitud i la comunió amb Déu, puix llur ésser és massa fort i l’amor de Déu és massa gran perquè no sigui així.

Amén

Col·laboracions.
Col·laboració amb l’Hospital Sant Joan de Déu.

L’equip de voluntaris de l’Hospital materno-infantil Sant Joan de Déu s’ha dirigit al nostre moviment de Vida Creixent per sol·licitar una col·laboració per ajudar a aconseguir recursos per l’Hospital a través de la Botigueta Solidària, que té els objectius de: donar a conèixer els projectes solidaris en els que participa l’Hospital, acolliment amb l’Hotel de Pacients, l’Hospital Amic, Cuidam, Sierra Leone. Recerca per avançar en el coneixement de les malalties. Recollir diners per els projectes solidaris, ja que sense l’ajut de les persones solidàries no es podrien dur a terme. Implicar a la societat en els seus projectes.
A part de les persones que ja col·laboren en la Xarxa d’àvies fent les gorretes i peücs per els nens prematurs, estan valorant fer productes artesanals i manualitats que es puguin vendre a la Botigueta Solidària i amb el producte de les vendes contribuir en els projectes solidaris. Per portar a terme aquesta proposta volen estendre la Xarxa a les persones que formen part de Vida Creixent a tot Catalunya, les Illes i Andorra.
És per això que varen fer una presentació del programa en la reunió d’animadors del dia 12 d’abril a Barcelona i a la reunió interdiocesana del dia 17 d’abril amb totes les coordinadores dels bisbats de Catalunya i les Illes, on van exposar tota la problemàtica que té l’Hospital per continuar donant tots els serveis en aquesta etapa de crisi i de retallades.
La idea d’intentar anar endavant en la col·laboració ens va semblar prou interessant i engrescadora i que encaixa en el projecte del nostre moviment de ser actius i útils a la societat i a l’Església com ciutadans i com cristians.
Continuarem els contactes per establir com es pot portar a terme la col·laboració i poder ajudar en aquest projecte solidari.

Valors humans de...
Joan Solé Margarit (1920-2012).

Joan Solé Margarit neix a Gavà el dia 14 de maig de 1920. Fill d’en Tomàs Solé i de Teresa Margarit. La seva germana Maria va néixer a Creixell, d’on era originari el pare. A casa seva es dedicaren a la venda de llenya i carbó, i ell a més d’ajudar en el negoci familiar, treballà d’aprenent de barber fins que als 14 anys s’incoporà a la Societat d’Hules, empresa en la que romandrà fins a jubilar-se. El 1946 contrau matrimoni amb Rosa Rigol, la que sempre va estar al seu costat encoratjant-lo i animant-lo. De fet aquest ambient familiar, juntament amb la formació rebuda i el seu talent innat, faran d’ell una persona d’una gran sensibilitat artística, cultural i social.
Amb tan sols 14 anys publica un poema al diari L’Aramprunyà. Seguiran a aquesta nombroses creacions, i destaquen les seves col·laboracions en la revista parroquial Diàleg. També és molt recordat el seu espai poètic a la primera etapa del periòdic Brugués anomenat Rambla amunt, Rambla avall on simulava un diàleg entre El Rambler i un pardal de la Rambla, analitzant la realitat quotidiana amb una finíssima ironia i gran sentit de l’humor.
El seu esperit artístic es veu complementat amb l’afició per la música. Ja de molt jove forma part d’una coral infantil i a l’edat de 14 anys, interpreta un paper a la sarsuela La Dolorosa, que es representa a Begues.
Aquesta habilitat com a cantant li serà molt útil mentre compleix el servei militar a Vitòria. L’Orfeó d’aquesta ciutat presenta l’obra Molinos de Viento, i en Joan Solé és requerit per interpretar el Capitán Alberto. L’èxit assolit farà que passi gran part de la resta del servei cantant sarsueles.
Un altre camp que cultiva amb passió és el de compositor de lletres de sardanes. Recordava amb emoció l’impacte que li va causar la sardana l’Elogi al Vallespir de Cançó d’Amor i de Guerra que va sentir als 8 anys en un gramòfon familiar. Entre les composicions més conegudes cal destacar Pugem a Sant Miquel, fruit de la seva amistat amb el mestre Rafael Blay. La Gavanenca i Per cireres, Sant Climent, mercès al treball amb Jaume Ventura, i la de la famosa sardana de Montserrat Pujolar Amb l’Esperit Vibrant. L’any 1992 va obtenir un accèssit al certament Cantem sardanes convocat per Catalunya Ràdio amb la sardana Barcelona, mon amor.
També és fundador, junt amb tres persones, de la Coral Brugués, i del grup Niu d’art. Els seus esforços foren recompensats amb la Lira de Plata de la Zarzuela Marcos Redondo i el tercer premi de Busquem la nostra cançó que es celebrà a Tarragona.
Com a membre de la primera Junta del Centre Cultural de Gavà, exercirà de secretari i vicepresident. Actuarà com a promotor de la tradicional Romeria Montserrat i en l’organització d’excursions familiars, en les quals ell mateix fou el guia.
Integrant del Grup teatral, escenificarà gran quantitat d’obres, entre les quals va destacar el seu paper a la Passió.
Va exercir com a mestre de català al Centre Cultural de Gavà i va col·laborar amb tots els col·legis, entitats i associacions que li sol·licitaven.
Un tarannà com el seu, receptiu a la poesia, a la música i a tot tipus de manifestacions culturals no podia ser insensible al dolor i als problemes dels altres. És per aquesta raó que destacà molt especialment la seva vessant humanitària.
L’any 1952 creà, amb una colla d’amics, el grup benèfic Art i Caritat que visitava els hospitals i residències d’avis i portaven una mica de distracció i alegria a tots aquells que ho necessitaven. El grup organitzava, a més a més, festivals benèfics i va ser l’impulsor
de la tradicional campanya de recollida d’ampolles de cava buides on l’import anava destinat a Càritas, del que fou membre fins fa poc de Càritas Interparroquial de Gavà.
Dissolt Art i Caritat l’any 1973, ell encara continuarà treballant pels més desfavorits de la nostra societat. Col·laborà durant molts anys amb l’ONCE, realitzant gravacions de lectures per invidents.
Fou membre actiu de les activitats a la residència d’avis de les Germanetes dels Pobres, va col·laborar durant més de cinc anys amb el Telèfon de l’Esperança. Va ser el guanyador del concurs convocat per l’Ajuntament de Gavà l’any 1975 per crear un eslogan per a Gavà. És el conegut: «Tot ho tenim a Gavà, platja, muntanyes i pla».
Fou un primer delegat comarcal de Vida Creixent, Moviment Cristià de Gent Gran de Catalunya, impulsor dels primers grups aquí a Gavà junt amb Mn. Jaume Boguñà i la recordada Sra. Adelita.
Formà part, des de que es va crear, de la Fundació Nostra Senyora de Brugués, entitat privada beneficoassistencial, i creadora d’un premi per les accions cíviques i humanitàries realitzades per persones o col·lectius de Gavà.
Amb tot aquest bagatge cultural i humanitari mereix el record i l’admiració de tots el gavanencs, cosa que es va manifestar en el seu adéu definitiu en el seu acomiadament en la missa d’enterrament a l’església de Sant Pere de Gavà el passat dia 5 de març amb l’eglésia plena de gom a gom.

Narcís
Aquests valors humans estant trets del quadern que en l’homenatge de l’any 2002, se li va retre al teatre Maragall d’aquesta ciutat.

Cultura

Activitats amb els néts

Rellotges solars. El temps el marca el Sol Un instrument quotidià com és el rellotge servirà per apropar-nos a l’energia solar. Es construirà un rellotge solar. Aquest taller està pensat per a famílies i nens de més de 10 anys. Dissabte 2 i diumenge 3 de juny Horari: d’11 a 14 h i de 16 a 19 h CosmoCaixa (Isaac Newton, 26.
Tel. 932 126 050)
Preu: adults 2 €, nens 1,50 €

Exposicions

Pedro Madueño. Retrats periodístics, 1977-2010.
El fotògraf periodístic ha de copsar en molt poc temps la personalitat de qui té al davant. Pedro Madueño és un mestre en aquest gènere. Les seves fotografies a La Vanguardia, són un referent.
Fins al 24 de juny.
Horari: de dilluns a divendres, de 10 a 20 h. Dissabtes, diumenges i festius, de
10 a 21 h
CaixaForum (av. de Francesc Ferrer i Guàrdia, 6-8. Tel. 934 768 600)

Titanic. The Exhibition.
Exposició que commemora l’enfonsament de la nau RSM Titanic.
Ens mostra la vida a bord del vaixell i també es podran veure objectes reals (uns
dos-cents), i també recreacions fidels de les estances interiors del vaixell.
Fins al 30 de setembre
Horari: de dilluns a diumenge de 10 a 20 h
Museu Marítim de Barcelona (av. de les Drassanes, s/n. Tel. 933 429 920)

Música

Clar i català. Lluís Sintes (baríton) i Pau Damià Riera (piano).
Ens oferiran cançons populars catalanes d’autors com Apel·les Mestres i Enric Morera i cantarà poemes musicats de Maragall i Sagarra.
Dilluns dia 14 de maig
Horari: a les 20.30 h
Centre Cultural La Casa Elizalde
(València, 302. Tel. 934 880 590)
Espectacle gratuït. Aforament limitat.

Passejades

La festa del Corpus Christi a Barcelona: l’ou com balla. A càrrec de Carolina Chifoni.
Es coneixerà aquesta tradició que es remunta al segle XVII. S’anirà per alguns dels carrers més antics de Barcelona i es veuran diversos «ous com balla» als brolladors de claustres, patis i jardins.
S’accedirà a edificis sovint tancats al públic.
Dia: dissabte 9 de juny.
Horari: a les 10 h.
Centre Cultural La Casa Elizalde (València, 302. Tel. 934 880 590) Preu: 9,75 €