Convicció

AMB LA NOSTRA MIRADA A LA TERRA I AL CEL UN ANY NOU AMB ALEGRIA AL COR DE LA VIDA PER FER-NE UN BON COMPANY DE RUTA PER A TOTS ELS HUMANS

“Un mestre de la Llei es va aixecar i, per posar a prova
Jesús, li va fer aquesta pregunta:
--Mestre, què haig de fer per a posseir la vida eterna?
Jesús li digué:
--Què hi ha escrit en la Llei? Què hi llegeixes?
Ell va respondre:
-- Estima el Senyor, el teu Déu, amb tot el cor, amb tota
l’ànima, amb totes les forces i amb tot el pensament, i
estima els altres com a tu mateix.
Jesús li digué:
--Has respost bé: fes això i viuràs.”
Lc 10, 25-28

EL MEU PRESENT

PER ANAR PREPARANT LA PRÒXIMA ETAPA DE LA VIDA: “EL GRAN VIATGE DE L’ETERNITAT”.

El dia a dia, que anem vivint aquí a la terra, ens va marcant l’entrada progressiva en una nova etapa de la VIDA. El cos va envellint i al cor cada vegada li costa més de bategar. Estic escrivint una pàgina important de la “meva” vida. Val la pena que la visqui intensament i que l’amari d’amor i de presència.

L’amor cada dia hauria de ser més intens. Els qui m’acompanyen s’ho mereixen i els qui em segueixen ho necessiten, com jo he necessitat l’ajuda dels qui m’han precedit i tinc necessitat dels qui fan camí amb mi. Són ells els qui m’han d’ajudar a CREURE i a SEGUIR JESÚS.

Constato que el meu recorregut per aquest món ha estat amarat d’un intens amor de Déu i de les persones que, seguint Jesús, m’han ensenyat a estimar i a ser fidel. Hauria de guardar els bons records com una riquesa i fer-ne vida.

La FE i l’ESPERANÇA em fan pensar en els qui ja són al cel i m’hi van preparant estada. La meva relació amb ells hauria de ser una actitud de confiança i d’agraïment pel que m’han donat mentre vivien amb mi i pel que ara estan fent per a mi, al cel. La festa de TOTS SANTS m’estimula a viure-ho. Sé que, malgrat les aparences, NO ESTIC MAI SOL!

HE ARRIBAT A LA VELLESA

La fe, que he anat cultivant al llarg de la meva vida activa, m’hauria de motivar per tirar endavant el “meu projecte de vellesa”. La vellesa la puc mirar com el final de la vida; però, també la puc considerar com la proposta misteriosa de Jesús, que ens ha presentat la mort del cos, com a camí per a la realització total i definitiva de la persona. Cadascú de nosaltres podrà GAUDIR de la Vida i de la Felicitat Eternes en el cel.

Quan des de la vellesa miro amb fe la meva vida, constato que ha estat una “VIDA CREIXENT”. Ja he recorregut un llarg camí i ara vaig avançant cap a una nova etapa, que em fa seguir el camí definitiu cap a l’eternitat. Soc conscient que la meva vida va progressant impulsada per l’esperança. És una “Vida Creixent”. Aquest fet m’estimula i motiva la meva fidelitat.

AVUI ÉS EL PRIMER DIA DE LA RESTA DE LA MEVA VIDA

Aquest pensament em sorprèn i m’esperona.
Estic de sort! Encara hi soc a temps!
Avui, puc començar a viure d’una manera nova.
El que vaig viure ahir no ho puc pas canviar;
però, avui, tot pot ser diferent i millor.
Puc començar la resta de la meva vida!
No sé pas quantes vegades ho podré fer;
però, el que és cert és que avui encara ho puc fer.
Per a mi, el futur comença AVUI i és ETERN.
Mentre disposi d’un alè de vida, cada dia podré dir:
AVUI ÉS EL PRIMER DIA
DELS QUE EM RESTEN DE VIDA!!!

VOLDRIA APRENDRE A SER VELL

Voldria anar-me realitzant tot al llarg de la vida, fins a la vellesa. Per això, ara, hauria d’aprendre a “ser vell” i continuar vivint amb sentit tots els moments de la meva vida a la terra.

Mirant el que han viscut els meus avantpassats, constato que la mort del cos m’obligarà a deixar moltes coses; però, alhora, el seu testimoniatge de fe arrelat en la Bona Nova de Jesús, pot anar obrint el meu cor i la meva ment a unes dimensions “desconegudes” de vida i de comunió per sempre.

M’adono que les realitats amb les que m’hauré de confrontar aviat, em van portant a una manera molt especial de VIURE el dia a dia. Sempre tinc davant meu aquesta frase que em va sorprendre i qüestionar: “Vull arribar ben viu a la mort”. Va ser la frase que em va servir d’eix central del llibre publicat a l’Editorial Claret “Per una vellesa positiva i amb sentit”.

La gent gran tenim temps lliure per pensar, contemplar i pregar. Ho hauríem de considerar com una riquesa i una oportunitat que ens ofereix la vellesa. Fora bo que em preguntés sovint com veig i com visc la meva vellesa. Serà la riquesa final de la nostra vida en aquest món!

UNS APRENENTATGES EN EL TEMPS DE LA VELLESA

En la mesura en que em senti envellir, hauria de fer un esforç per aprendre a viure aquesta nova realitat d’una manera progressiva. Hauria de viure la realitat amb més FE i més ESPERANÇA, tot acceptant la MEVA PRÒPIA HISTÒRIA. La meva vellesa hauria d’estar marcada per la CONFIANÇA en la fidelitat de Déu i en la bondat de les persones que m’envolten. Tots som portadors d’una vida eterna. L’hem d’anar descobrint i vivint amb les persones que fan camí amb nosaltres.

Les propostes que ens fa l’himne de la Vida Creixent i el recolzament que trobem en la vida dels nostres grups ens conviden a anar avançant i “creixent” en un camí, que ens va portant cap a la total realització de les nostres capacitats.

La nostra vida aquí a la terra és una dinàmica de creixement “esperançat” i “il·luminat” per la persona i els ensenyaments de Jesús, fets realitat en la vida de les persones que comparteixen amb nosaltres una mateixa fe i una mateixa esperança.

L’oferta que se m`ha fet de participar en el dinamisme d’una VIDA CREIXENT és un estímul per al meu creixement amb la mirada posada en la plenitud de vida que ens ha presentat Jesús i recolzats en el suport dels qui comparteixen aquesta experiència. Si en som conscients ens sentirem motivats per viure els esforços per ser membres actius i dinàmics dels nostres grups.

ENCARA HI SOC A TEMPS!

La vellesa em fa canviar de ritme. Ara ja no puc fer els esforços que feia abans. Em falten les forces que tenia i, per altra banda, tinc més experiència i disposo de més temps. És important que valori aquest temps que en diem de la “JUBILACIÓ”. Ja no se’m demanen els mateixos esforços i això farà que em senti més lliure. És un temps que m’obre un nou horitzó. Alguns prenen el temps de la jubilació com si ja haguessin arribat al “no fer res”. Seria un temps carregat d’egoisme i avorrit. Si l’acullo amb realisme, la vellesa em farà gaudir del que he viscut i fet.

Una pregària realista i molt útil

Déu meu, concediu-me:
* SERENITAT per acceptar les coses que,
malgrat el meu esforç i la meva bona voluntat,
NO PUC CANVIAR.
* VALOR per anar canviant les coses que,
amb el meu esforç, la vostra ajuda i la dels altres,
PUC ANAR MILLORANT!
* SAVIESA I SENY per reconèixer
allò que puc canviar i millorar amb el meu esforç,
i el que no puc ni canviar ni millorar.

Pregària final

Que Déu ens faci ser llum enmig del món. Que la nostra
vida, la nostra manera de fer, la nostra fe viscuda transformi
el que ens envolta i esdevinguem esperança pel nostre
món. Per Crist Senyor Nostre. Amén