Compromís

Un temps per SITUAR-ME i CAMINAR

“Aquell mateix dia, dos dels deixebles feien camí cap a
un poble anomenat Emmaús, que es trobava a onze quilòmetres
de Jerusalem, i conversaven entre ells de tot el
que havia passat. Mentre conversaven i discutien, Jesús
mateix se’ls va acostar i es posà a caminar amb ells, però
els seus ulls eren incapaços de reconèixer-lo.
Jesús els preguntà:
--De què parleu entre vosaltres tot caminant?”
Lc 24, 13-17

UNA PREGÀRIA PER COMENÇAR UN NOU DIA

Jesús, avui m’agradaria poder venir a Tu
amb el somriure satisfet del qui és perfecte
i ha complert el seus deures.
Però, si soc sincer amb mi mateix (mateixa),
m’he de presentar davant teu
amb una mirada humil i confiada
perquè, malgrat la meva bona voluntat,
no arribo mai a ser bo (bona) del tot.
La feblesa i la infidelitat, aquí a la terra,
són sovint presents en la meva vida.
Una vegada més, et dic amb sinceritat
que t’estimo i que et vull ser fidel;
però, necessito la força del teu Esperit
i l’ajuda dels qui m’acompanyen
per continuar lluitant cada dia
per alliberar-me del mal i ser millor.
Sé que mai no deixaràs d’estimar-me
i que sempre confiaràs en mi.
Gràcies per la fidelitat del teu amor
i la generositat del teu perdó.
Jo també confio en tu i en els germans!

“LA VIDA CREIXENT ÉS UNA “CRIDA”

La FE que ens mou a viure amb maduresa com una espiga amb delit de granar.

Com ens recorda l’himne de “Vida Creixent”, quan miro la vida, des de la vellesa, constato que ha estat i continua essent una “VIDA CREIXENT”. Ja he recorregut un llarg camí i ara, “lentament”, vaig caminant pel camí de la “meva” vellesa, que és un camí cap a
l’eternitat.

M’agrada pensar que la meva vida va progressant plena d’esperança per una “VIDA CREIXENT”. Aquest fet m’estimula i motiva la meva fidelitat.

Soc una persona gran i he d’anar aprenent a VIURE LA “MEVA” VELLESA AMB MADURESA i enriquir-la de VIDA NOVA!

M’adono que vaig perdent forces físiques i que oblido més fàcilment les coses. És un moviment que no puc parar. Vaig perdent forces i esdevinc més depenent dels qui viuen i treballen amb mi. Però, també sento que tinc més necessitat de Déu; de guardar-lo ben a prop meu i de fer-ne el meu amic i confident! L’he d’estimar i fer-lo present en la meva vida!

Constato que, a poc a poc, m’he d’anar acostumant a una altra manera de viure i de treballar: Sense pressa! Però, posant-hi el cor! És important, per a mi i per als altres, que vagi aprenent a viure amb serenor i realisme aquesta nova etapa de l’envelliment. Que aprengui a prendre temps per viure la “MEVA VELLESA!” amb serenor i amb els altres.

Viure la vellesa és escoltar en mi unes CRIDES NOVES i anar aprenent a fer les coses de mica en mica i sense posar-me nerviós. És un aprenentatge que hauria de fer progressivament amb saviesa i bon humor! Sovint hauré de demanar l’ajuda dels qui conviuen o treballen amb mi. Els necessito! Ells també s’adonaran dels canvis que es van produint en les meves maneres de pensar i d’actuar. S’hi hauran d’anar acostumant. Jo els hauria d’ajudar a adaptar-s’hi. Els hauré de demanar que m’ajudin a gaudir, amb pau i serenor, del temps i de les forces que encara tinc; que acceptin compartir amb mi el meu dia a dia, amb pau i alegria.

TOT EL LLARG DE LA VIDA HE DE VIURE UNA VIDA CREIXENT

La “Vida Creixent” és fruit de l’amor i de la comunió amb Déu i amb els germans de la terra i del cel. La fe en el missatge de Jesús ens recorda que sempre podrem comptar amb l’amor i la força de Déu i dels germans i germanes que fan camí amb nosaltres.

La nostra vida ha d’estar animada i il·luminada per l’amor de Déu i dels germans del cel i de la terra. En la nostra FE, té molta importància la “COMUNIÓ DELS SANTS”. Ja aquí a la terra estem cridats a viure aquesta comunió i hauríem de comptar sempre amb l’ajuda dels qui viuen amb nosaltres i dels qui ja han deixat aquesta terra i que formen part del Poble de Déu al voltant de Jesús Ressuscitat.

És important que, mentre som a la terra, sapiguem comptar amb la força de l’Esperit Sant i amb l’ajuda dels nostres germans i germanes que ja tenen un lloc a la Casa del Pare, al cel. Ens hi esperen. Aquesta “Comunió dels Sants” ens ajudarà a viure i a valorar el que ja ens estan preparant. També constato que, enmig de molts interrogants, hi ha unes conviccions que van agafant força amb els anys.

He d’anar canviant algunes maneres de fer i de veure les coses. Si vull ser eficaç i no ser carregós per als altres, he de canviar la meva manera de veure la realitat i d’actuar. He d’aprendre a ser gran! Però, ho hauria de viure amb l’alegria d’haver pogut arribar fins aquests moments de la meva vida. Hauria de tenir present el que Jesús ens ha revelat en nom del Pare del Cel i que hauríem de compartir amb els germans cristians.

Pregària final

Que Déu ens faci seguir el camí de Jesús en la nostra
vida. Que sapiguem fiar-nos d’Ell en tot moment.
Per Crist Senyor Nostre. Amén