Noticies

XIV Trobada diocesana de “Vida Creixent” a Agramunt

9 d'octubre de 2019

La ciutat d’Agramunt va acollir el dia 8 d’octubre la 14a. Trobada diocesana anual del Moviment “Vida Creixent” amb la participació d’unes 150 persones provinents de tots els indrets del Bisbat d’Urgell.

La Jornada fou presidida per l’Arquebisbe d’Urgell, Joan-Enric Vives i la Presidenta del Moviment Maria Carme Ribes. Els acompanyaren en la salutació inicial els Consiliari i Viceconsiliari, Mn. Manuel Pal i Mn. Josep M. Aresté, així com el Rector de la Parròquia d’Agramunt, Mn. Jaume Mayoral i la Regidora de Serveis Socials de l’Ajuntament d’Agramunt Sra. Sílvia Fernàndez. També s’hi feren presents el President diocesà del Bisbat de Solsona i de Tarragona, Sr. Vicenç Quinquilla i Sr. Josep M. Ferran.

La trobada comptà amb la participació dels més de 15 grups del moviment presents a la Diòcesi.

La Presidenta diocesana va donar la benvinguda als participants a la sala d’actes parroquial i va agrair l’esforç de la presència en una jornada d’amistat i i aprofundiment en les arrels del moviment.

Mn. Jaume Mayoral, Rector de la Parròquia, va mostrar la seva satisfacció per poder acollir els participants a la trobada. Mons. Joan-Enric Vives va destacar en les seves paraules d’acollida com els integrants del moviment “Vida Creixent” tenen un paper fonamental en la transmissió de la fe a les generacions més joves demostrant que la vellesa és un bon moment per a viure la fe i anunciar-la a la família i als més propers, glossant el temari de reflexió per al curs que comença.

Després de l’acollida inicial, els participants es repartiren en dos grups. El primer, visità l’església de la Mare de Déu Assumpta d’Agramunt, amb un guiatge que anà a càrrec de Mn. J. Uriel Álvarez, Rector d’Alp, que durant 6 anys havia estat el rector de la Parròquia d’Agramunt. Destaquen en el temple parroquial dues portalades romàniques, obertes al mur septentrional i al ponent, respectivament. La de ponent és un dels millors exemples de l'anomenada escola de Lleida, per la riquesa de la seva decoració. Un dels elements més significatius és el grup esculpit en alt relleu, situat a les dovelles centrals de la porta, i que representen la Mare de Déu amb l'Infant, flanquejada a l'esquerra amb l'Anunciació i a la dreta amb l'Adoració dels reis. També és especialment reeixida l’anomenada Capella dels Socors on hi ha la Mare de Déu dels Socors, molt estimada i venerada a Agramunt, imatge de fusta policromada.

El segon grup visità l’anomenat “Espai Guinovart” que és un centre d'art contemporani amb una trajectòria que ve marcada principalment per la voluntat de Josep Guinovart i Bertran de bastir un espai per a la creació i la promoció de l'art contemporani i, alhora, un espai amb la seva obra exposada permanentment. Una obra que gira entorn d'Agramunt, del seu territori, del seu paisatge i de la seva gent. L'obra de Josep Guinovart a Agramunt s'inspira en la seva estada a la població els anys 1937-1938, en plena Guerra Civil, quan ell tenia 9-10 anys. La seva mare era agramuntina. El primer bombardeig d'Agramunt, el 5 d'abril de 1938, va determinar la fugida de la família al camp, on el futur artista va viure amb la seva família en una cabana. Això el va obligar a mantenir una relació directa amb la natura, les eines del camp i els animals. A les galeries laterals es mostra, de manera rotatòria, la Col·lecció de la Fundació Privada Espai Guinovart. El 2015 fou guardonat amb el Premi Nacional de Cultura.

L’acte central de la Jornada fou la celebració de l’Eucaristia presidida per l’Arquebisbe Joan-Enric i concelebrada per un bon grup de preveres que acompanyen en les seves respectives parròquies grups de “Vida Creixent”. A la seva homilia l’Arquebisbe glossà les lectures proclamades en aquell dia. La primera lectura del llibre de Jonàs (Jn 3,1-10) destacava com Nínive, la gran ciutat, era perdonada malgrat Déu havia amenaçat de destruir-la i com això, en un primer moment, no va agradar a Jonàs. Ens cal confiar en la misericòrdia de Déu ja que “per a Déu res no és impossible” i pot convertir fins i tot a les persones més dures de cor. Per això Mons. Vives animà als integrants del moviment “Vida Creixent” a perseverar en la seva fe i en el testimoniatge i apostolat, especialment en la pròpia família i ambient, ja que mai no sabem el fruit amagat del nostre testimoni. També glossà l’Evangeli proclamant en aquell dia de Marta i Maria (Lc 10,38-42) on el Senyor Jesús lloa l’actitud de Maria “que ha escollit la part millor i no li serà pas presa”. L’Arquebisbe animà els membres del moviment diocesà a viure la seva espiritualitat amb intensitat i nodrir-se de la Paraula de Déu i de la compartició de l’amistat en la vellesa però també a ser diligents i actius en l’acció d’anunciar l’Evangeli i de proposar-lo als altres sense vergonya, a ser agosarats en la proposta de la fe, ja que, com va dir Sant Joan Pau II, “la fe no s’imposa, es proposa” però cal tenir coratge per proposar-la als altres.

Els fidels de les diferents parròquies amb presència del Moviment van fer les pregàries que havien preparat prèviament i al final de la Missa es cantà l’himne del Moviment. Una fotografia de família i un dinar de germanor compartit van cloure la joiosa celebració.

Escrit per la Delegació MCS

XXXII Trobada Interdiocesana de Vida Creixent a Montserrat

Vídeos de la XXXII Trobada Interdiocesana de Vida Creixent a Montserrat el dia 9 de maig de 2018.

9 de maig de 2018

Dimarts i dimecres, 8 i 9 de maig de 2018 va celebrar el XXXII Trobada Interdioncesana de VIDA CREIXENT al monestir de Montserrat. L'eucaristia del dia 8 va ser presidida pel Cardenal Arquebisbe emèrit de Barcelona, Mons. Lluís Martínez Sistach, i per l'abat de Montserrat, Josep Maria Soler i Canals, el dia 9. A continuació podeu veure els quatre vídeos realitzats de la trobada:

Omella amb els més grans

Vídeo de la celebració de la 29a. Jornada de Vida Creixent, presidida per l’arquebisbe de Barcelona

2 de febrer de 2017

La basílica Sant Josep Oriol obre les seves portes, un any més, a la jornada de vida creixent que, per primer cop, ha presidit l’arquebisbe de Barcelona Mons. Joan Josep Omella. Han participat els membres del moviment per la gent gran, Vida Creixent, per recordar els seus patrons Simeó, home just i pietós, i Anna, profetessa. Ambdós són proposats com models de pregària als membres de l’entitat.

Llegeix l'article al web Esglesia de Barcelona a Omella amb els més grans, un article d'Andrea Pujol, Periodista de l'Església de Barcelona, a l'enllaç següent:

La diada de la gent gran

Vídeo de la celebració de la missa de La Candelera presidida pel Cardenal Sistach a la parròquia de Sant Josep Oriol

2 de febrer de 2015

La Festa de la Candelera celebra la presentació de Jesús al Temple. Allà, estaven presents Simeó i Ana, que van esdevenir patrons de Vida Creixent. És per això que aquest dilluns el moviment cristià de gent gran, que aplega a majors de 60 anys, va celebrar la seva festivitat amb una eucaristia a la parròquia de Sant Josep Oriol que va presidir el Cardenal Sistach i en què van concelebrar Mn. Enric Termes, rector del temple, i Mn. Joan Bada, consiliari de Vida Creixent.

Llegeix l'article al web Esglesia de Barcelona a La diada de la gent gran, un article d'Itziar Bravo, Periodista de l'Església de Barcelona

Entrevista a Vida Creixent

En el programa de TV3 "Signes dels temps"

2009

Entrevista realitzada l'any 2009 per Francesc Rosaura a Montserrat Fonoll i a Sergi Oliba, Vicepresident Segona i President de Vida Creixent a Barcelona.

"Posant vida als anys"

Video documental de Vida Creixent

2009

Una visió àgil, divertida, rigorosa i alhora sentimental de Vida Creixent, des de la seva fundació a Catalunya, Balears i Andorra fins l'any 2009, quan se celebren els seus primers 25 anys d'existència.

Els protagonistes són la gent del moviment o persones vinculades a ell que ens parlen amb tota llibertat, del que pensen, de la religió, el fet de ser gran, les seves vivències dins de Vida Creixent... una reflexió de com aprendre a fer-se gran sense envellir i compartir aquesta joia amb els altres.

Perquè no és el mateix posar anys a la vida que vida als anys.