Ressò

Editorial

Els temes III i IV, el que avui comentem, formen una unitat ja que recullen algunes de les controvèrsies de Jesús amb els grups religiosos més significatius del seu temps. I bé podem dir que són un anunci de l’oposició frontal que Jesús sostindrà amb ells al llarg de la seva predicació i que culminarà amb la seva mort en creu. «Ja vindrà el temps que l’espòs serà pres», diu sant Marc. Per tant no són simplement unes controvèrsies d’escola sinó el rebuig de la persona de Jesús per part de la falsa religió. Rebuig que XX segles després dels inicis del cristianisme nosaltres també podem fer a Jesús i de segur que li hem fet més d’una vegada.

Les tres controvèrsies tenen lloc en situacions diverses i les dues primeres hi queden socarrimats els deixebles. La temàtica de la primera és el dejuni i les altres dues giren entorn del repòs del dissabte.

Jesús en les seves respostes es va manifestant com el nou Moisés que ve a comunicar novetat al cor dels homes, la novetat i frescor de la Nova Aliança. Una Aliança que farà mirar més la persona que la llei en si. «A vi nou, diu Jesús, bots nous».

Els dos passatges tenen unes paraules i frases claus que transcrivim a continuació: «dejuni», «espòs», «vestit vell», «roba nova», «bots nous», «bots vells», «vi nou», «VI NOU, BOTS NOUS». Del text segon: «dissabte», «arrencar espigues», «no és permès», «EL DISSABTE HA ESTAT FET PER L’HOME», «Fill de l’Home», «senyor del dissabte». I de la tercera escena: «home amb mà paralitzada», «aixeca’t», «què és permès fer en dissabte», «Estén la mà», «va recobrar el moviment», «COMENÇAREN A FER PLANS CONTRA JESÚS PER FER-LO MORIR».

Si burgem en aquest petit diccionari copsarem millor el missatge d’aquest tema

IV: que tot ha d’estar en bé de la persona; que Jesús és portador de vida, de plenitud i finalment que tots hem de viure el diumenge com el dia del Senyor, no segons els vents i les ofertes que ens fan els senyors i els poders d’aquest món.

Espai de reflexió i silenci.
La multiplicació dels pans

En aquest text de Marc hi ha el símbol del pastor i el símbol del menjar, del pa i els peixos. De fet, en el fons no són dos símbols tan diferents, ja que «pasturar» té el sentit figurat de «tenir cura d’algú».

Els deixebles tornen de la missió. Jesús els havia enviat a predicar a la gent que es convertissin i a curar malalts i endimoniats. Arriba l’hora del descans. Pugen a la barca i se’n van.

La gent els persegueix i troben a Jesús que se’n compadeix. La gent necessita algú que vetlli per ells, també pensa en l’aliment que els manca i Jesús diu als deixebles que ells els hi poden assegurar, a partir del poc que tenen: cinc pans i dos peixos. El menjar arriba a tothom en gran abundància.

Tota l’escena es mou al voltant del do gratuït i de l’abundància. Jesús actua amb generositat i compassió; primer envers els deixebles, cansats de la missió, després de la gent, que necessita la paraula i el pa.

Ens acostem a Nadal: al Jesús que ve per indicar-nos el camí de la vida, per acabar amb la Pasqua —mort i resurrecció— ens dóna la vida.

Bon i sant Nadal a tots i sentim-nos solidaris, com a lliçó fonamental de l’Encarnació del Verb.

Miquel Bada, pvre. Consiliari diocesà

Ho ha dit...

«La Missa de Nadal, per tot l’any val.» Refrany popular català

«L’amor que mou els estels mou també el cor de l’home i una llei de gravitació universal condueix la seva ànima vers l’ànima de l’univers.»

Moisès Broggi (metge)

«No em parlis de l’estel. Mira-te’l.
No em parlis del camí. Camina.
No em parlis de l’amor. Estima.»

Mn. Jaume Serrano (Consiliari diocesà. Mort el 2009)

Col·laboracions. Cal que ocupis el teu lloc
al portal de Betlem

Si no pots ser àngel, portador de bones noves, sigues pastor que les rep i les difon als altres. Si no pots ser pastor, capaç de dur a les espatlles el xai de regal a l’Infant, sigues pastor silenciós que calla i contempla.

Si no pots ser mag, carregat de dons i ofrenes, sigues un granet d’encens que

perfuma l’ambient de la cova. Si no pots ser estrella que llueix a dalt del cel i guia en la fredor de la nit, sigues un llumí entre els teus.

Si no pots ser hostal de cinc estrelles, sigues humil portal que acull tothom que et necessiti. Si no ets gairebé res i et sents pobre, potser estàs per dret propi i en primera fila al portal de Betlem.

I encara tens més coses per ser: pots ser molsa que suavitza el camí dels qui s’encaminen cap a Betlem. Encara pots ser riu de plata, que alegra la vida d’il·lusió i la fa real per als pocs exigents.

Encara pots ser muntanya de suro, que vesteix de realisme el paisatge de la vida.

Encara pots ser llumeneta que s’encén i s’apaga, com els dies bonics o els dies foscos del calendari. Encara pots ser cel de paper blau, com un tast d’aquell cel que tots enyorem. Si no pots ser com Maria, la plena de gràcia, sigues com Josep, el bon jan, fidel i just.

Ah! I no siguis mai com Herodes, que matava innocents...!

Anònim

Col·laboracions. Els poetes i Nadal

Nadal al cor

És una teia encesa en l’enyorança
i és un bressol gronxat per la tendresa
i un núvol de carícies i moixaines
i Déu que neix del ventre d’una verge
i que la mare adorm damunt la falda
mentre li fa ralet-ralet a la maneta
amb que Ell ens senya el front i la mirada.

Martí Amagat, prevere i poeta (Mort el 2010)

Pa i estrelles

Pa damunt dels genolls.
Lluny, molt lluny, les estrelles.
Menjo pa mentre miro les estrelles.
Estic tan, però tan embadalit,
que de vegades m’erro:
en lloc de pa menjo una estrella.

Jaume Subirana, poeta

Els núvols de Nadal

Els núvols de Nadal no sé que tenen
que són manyacs: no posen
gens de malícia al cel;
pel blau puríssim dolçament s’estenen,
a la llum de la posta suaus s’encenen
i de nit deixen veure algun estel.
És una de les coses més alegres
veure entre núvols els estels brillar.
Tenebres de Nadal, no sou tenebres;
més hi veig en vosaltres
que no en el dia clar.
Ai, nit, que vas passant silenciosa;
ai, núvols blancs que pels estels passeu;
ai, llum, que no ets enlloc misteriosa;
ai, portal de Betlem, que ets a tot arreu.
Quan me vulgueu donar més alegria
parleu-me dels Nadals ennuvolats,
i em veureu com infant que somnia,
que riu a lo que veu
amb els ulls aclucats.

Joan Maragall, escriptor i poeta (1860-1911)

Valors humans de...
Joan Pau II (1920-2005)

Neix el 1920 a Wadowice, bonica ciutat polonesa de l’arxidiòcesi de Cracòvia. Fou el segon dels dos fills del matrimoni integrat per Karol Wojtyla i Emilia Kaczorowska. La seva mare morí l’any 1929. El seu germà gran, Edmund, que era metge, morí el 1932; i el seu pare, un sots-oficial de l’exèrcit polonès, morí el 1941, durant l’ocupació militar de l’Alemanya nazi.

En acabar els seus estudis d’ensenyament mitjà es matriculà a la Universitat de Jagellònica de Cracòvia i també a una escola de teatre. Quan les forces d’ocupació alemanyes tancaren la Universitat, el setembre de 1939, el jove Karol hagué de treballar en una pedrera i després en una fàbrica de productes químics, per sobreviure i evitar ser deportat a Alemanya. També participà en la resistència contra Alemanya per ajudar a salvar famílies jueves. Posteriorment, la seva situació es complicà a Polònia i hagué d’amagar-se als soterranis de l’Arquebisbat de Cracòvia.

Ingressà al seminari, començant la carrera de Teologia. Fou ordenat sacerdot l’1 de novembre de 1946 a la capella privada de Sapieha. Es trasllada a Roma i allà es doctora en teologia el 1948 sobre el tema de la fe en Sant Joan de la Creu. Torna a Polònia on exerceix com a vicari coadjutor de diverses parròquies, i al mateix temps, és consiliari d’estudiants universitaris.

Després d’aquest període pastoral, comença a impartir classes d’ètica a Lublin i Cracòvia. La seva immensa tasca apostòlica, la dedicació a tothom, especialment als joves, i el tracte alegre i atent amb els més necessitats, fan d’ell un prevere exemplar, enmig dels difícils anys del comunisme estatal polonès.

El 4 de juliol de 1958, el papa Pius XII el nomenà bisbe auxiliar de l’Arxidiòcesi de Cracòvia, sota l’administrador apostòlic, l’arquebisbe Baziak, El 29 de maig de 1967 fou nomenat Cardenal, la qual cosa el convertí en el segon més jove de l’Església Catòlica, amb 47 anys d’edat.

L’agost de 1978 morí Joan Pau I, després d’un pontificat de 33 dies, i el 16 d’octubre de 1978, Wojtyla fou triat successor de Sant Pere, amb el nom de Joan Pau II, convertint-se als 58 anys, en el Papa més jove del segle i el primer no italià des de l’holandès Adrià VI (1552). Tres dies després de la seva elecció viatjà a Castel Gandolfo i el 5 de novembre visità Assís, el primer dels seus 144 viatges per Itàlia. El 25 de gener de 1979 començà a Mèxic i la República Dominicana el primer dels seus 104 viatges a l’exterior. L’últim fou el 14 d’agost de 2004 al Santuari marià de Lorda, a França.

Com a Papa, Wojtyla imposà un estil informal en menysprear la cadira gestatòria feta servir pels seus predecessors per a mostrar-se en públic, es col·locà al mateix nivell de carrer i de la gent, mostrant les seves simpaties pels nens i adolescents. Els seus diversos viatges a l’estranger li guanyaren el nom de «l’atleta de Déu», especialment a Amèrica Llatina, «el caminant de l’Evangeli» i el «Papa pelegrí».

Poeta, filòsof, políglota i esportista, Joan Pau II, en el seu mandat superà nombroses marques: no només fou el Pontífex viatger, sinó també qui proclamà més sants i beats de tots els temps i de tots els orígens.

El 13 de maig de 1981, mentre saludava als fidels a la Plaça de Sant Pere, patí un atemptat contra la seva vida perpetrat per Mehmet Ali Agca, qui li disparà a escassa distància des de la gentada. Mesos després, aquest fou perdonat pel Papa mateix públicament. Des d’aquest atemptat, començà a patir diversos problemes de salut: a banda de les dificultats que tingué per recuperar-se de les ferides de bala que patí a l’estómac i a una mà, estigué afectat d’un càncer d’intestí entre altres òrgans afectats.

Tot i el seu continuat empitjorament físic, al març de 2003 Joan Pau II s’oposà fermament a la invasió d’Iraq encapçalada pels Estats Units d’Amèrica. La mateixa determinació havia mostrat a l’inici del seu pontificat, quan intercedí entre Argentina i Xile quan es trobaven al caire d’un enfrontament armat.

Més viatges va fer el 2000 a Terra Santa visitant molts dels llocs on Jesús havia nascut, predicat i va ser crucificat. També el Museu de l’Holocaust. Celebrà missa a l’església del Sant Sepulcre. La vessant humana ha aparegut en pocs pontífexs tan destacada com en aquest Papa. Se l’ha fotografiat equipat per esquiar, parlant amb joves i nens, d’excursió per la muntanya.

Morí el dia 2 d’abril de 2005, i el dia 1 de maig de 2011 fou beatificat pel Papa Benet XVI.

Narcís (Extret resumit d’Internet)

Cultura

Activitats amb els néts

Formes, tons i geometria
A partir de les exposicions que hi ha a la Fundació Godia, tindran lloc uns tallers per treballar les habilitats artístiques i la imaginació dels infants. Matí: 10.30 h Dies: 22, 23, 28, 29 i 30 Tarda: 17 h Dies: 22, 28 i 29 Durada 2 h Edat: de 3 a 12 anys Preu: 5,50 €/persona Fundació Godia (Diputació, 250) Reserva prèvia: Tel. 932 723 180

Exposicions

Impressionistes: mestres francesos de la col·lecció Clark
L’exposició aplega un conjunt excepcional de pintura francesa del segle XIX i començaments del XX, principalment de la primera etapa de l’impressionisme, tot i que hi trobem pintura de mestres d’èpoques anteriors i de l’època realista. Fins al 12 de febrer L’exposició es pot veure a través de l’activitat Cafè-tertúlia amb les arts, que dóna la possibilitat de fer una visita tranquil·la, amb una tertúlia distesa acompanyada d’un cafè. Aquesta activitat es fa: Dimarts i dijous Horari: a les 16.30 h Durada: 2 h Places limitades CaixaFòrum (av. Francesc Ferrer i Guàrdia, 6-8) Inscripció prèvia: Tel. 934 768 630

Planetari 3D estèreo. L’Univers, com no l’has vist mai!
El Planetari obre de nou tot renovat. Amb noves tecnologies es pot veure l’Univers amb una gran precisió i a més es pot gaudir de la pel·lícula Selecció natural, en 3D. A partir del 20 de desembre Horari: telefoneu a CosmoCaixa Activitat adreçada a adults, joves i nens a partir de 8 anys. Preu: 2 €. Sense reserva prèvia. Places limitades CosmoCaixa (Isaac Newton, 26) Tel. 932 126 050

Llibres

Moisès Broggi. Sobre el camí de la vida. Converses amb el meu nét Carles Brasó. Barcelona: Edicions B, 2011 És un llibre magnífic. El nét pregunta a l’avi coses d’actualitat i l’avi, Moisès Broggi, li va responent amb una gran saviesa, amb una gran comprensió, però va detectant els errors i els encerts del passat amb la voluntat d’ajudar a canviar el futur. La tendresa i complicitat entre avi i nét, és una meravella de relació humana.