Logo deVida Creixent
Logo de Vida Creixent

Torna a dalt

Editorial
XXX Trobada Interdiocesana de Vida Creixent a Montserrat Una trobada que fa moviment

“Els proppassats dies 10 i 11 de Maig celebràrem la XXX Trobada Interdiocesana que Vida Creixent organitza cada dos anys a Montserrat. Donada la grandària del nostre moviment, ho vàrem haver de fer en dues “tongades”, el dia 10 les Diòcesis de Barcelona, Sant Feliu, Terrassa i Lleida i l’11 la resta de les diòcesis de Catalunya.

Trobar-se tots junts és molt més que saludar-se i compartir l’eucaristia, el dinar i la companyia: és fer moviment. Vida Creixent és un moviment laïcal que cerca viure i aprofundir en la vivència de la nostra fe entre la gent gran. Com tot moviment té unes eines per dur a terme aquesta vivència, en el nostre cas els grups i el temari que aquests grups segueixen. I com tot moviment té una missió: enunciar la Bona Notícia de Jesús, el seu Regne, no només entre la gent gran si no a tothom, des de la gent gran cap a tots. Ho hem vist en aquest dies de Pasqua: Jesús envia als seus deixebles a batejar i a anunciar la Bona Notícia de l’evangeli per tot el món. Això vol dir que ens hem de “posar les piles” per ser evangelitzadors, no només entre nosaltres, si no, sobretot, vers els altres. Precisament, en trobar-nos tots junts, ens consolidem vers la missió. Dit d’un altra manera, la trobada ens reafirma en la nostra missió unitària: vivim la fe i la difonem. En aquest sentit, la presència del Bisbe és molt més que simbòlica. El pastor de la diòcesis –el bisbe que presideix representa als pastors de les diverses diòcesis– manifesta el vincle d’unitat. Vida creixent és un moviment d’Església i, d’alguna manera, el bisbe, amb la seva presència, envia al moviment sencer a evangelitzar.

“Aneu-vos-en en pau!” ens varen dir els bisbes al final de les dues eucaristies. Traduït seria: “aneu a anunciar això que acabeu de celebrar i viure!” Encara més, hi ha una altra manera d’acomiadar-se –que figura al missal i que és sol dir per Pasqua– i que és molt més representativa de la nostra missió com a moviment: “aneu i porteu a tothom l’alegria del Senyor ressuscitat!”

Felicitats per la Trobada, gent de Vida Creixent!

Xavier Moretó, Consiliari de Vida Creixent de Barcelona i Consiliari Interdiocesà de Catalunya i Balears

Col·laboracions
XXX Trobada interdiocesana de Vida Creixent a Montserrat

Amb el lema: “Santa Maria, Mare de Misericòrdia, Consol dels Penitents i Esperança dels Pobres” es va celebrar a Montserrat la XXX Trobada Interdiocesana de Vida Creixent, el dia 10 de maig els bisbats de Barcelona, Lleida, Sant Feliu de Llobregat, i Terrassa. El dia 11 els bisbats de Girona, Solsona, Tarragona, Tortosa, Urgell i Vic. En els dos dies es van aplegar nou-centes vuitanta pelegrins de tots els Bisbats de Catalunya, Illes Balears i Andorra.

A Montserrat hi som convidats a contemplar la figura de Maria, segons el text de l’evangeli de sant Joan (19,26-27). Per això aprofundim enguany en aquest pelegrinatge sobre aquest: “Fill, aquí tens la teva mare “

Amb aquesta pregària tot fent camí vers Montserrat, els amics i membres de Vida Creixent anàvem reflexionant i esperant d’arribar als peus de la Moreneta per gaudir de la jornada.

Al arribar a Montserrat passeig per les instal·lacions i visita a la Mare de Déu. Tots dos dies vàrem poder disposar del trenet que portava la gent del restaurant a la basílica i l’inrevés, durant tota la jornada.

A les 12:30 va tenir lloc a la Basílica, l’acolliment per la comunitat benedictina. Després de la salutació del coordinador interdiocesà, Sergi Òliba i d’una pregària a càrrec de membres de Vida Creixent, un monjo comentà l’Evangeli de S. Joan, del qual les paraules centrals eren les del lema de la Trobada. A l’una l’escolania amb els nois més petits, els grans estaven de gira, cantà la Salve i el Virolai.

Resum 82a Reunió Interdiocesana, 12 d’abril 2016 Resum 82a Reunió Interdiocesana, 12 d’abril 2016 Resum 82a Reunió Interdiocesana, 12 d’abril 2016 Resum 82a Reunió Interdiocesana, 12 d’abril 2016

Imatges de la XXX Trobada interdiocesana de Vida Creixent a Montserrat

A continuació amb tranquil·litat i gaudint del paisatge ens vam traslladar al restaurant per compartir el dinar de germanor amb l’esperit ple d’alegria i bon humor. Havent dinat, el primer dia Mons. Lluís Martínez Sistach, i el segon Mons. Jaume Pujol ens van adreçar unes paraules de salutació i benvinguda. A continuació Guillermo Aparicio, president general de “Vida Ascendente”, ens digué unes paraules encoratjadores envers la necessitat de evangelitzar, comentant algunes frases del Papa Francesc de l’exhortació Evangelii Gaudium: “L’amor de Déu ens convoca a la missió. Hem d’oferir-nos i estar disposats a treballar”. Va comentar que desprès de vuit anys en el càrrec deixava la presidència tal com indiquen els estatuts de Vida Ascendente i s’acomiadà de tots nosaltres.

Desprès del dinar vàrem tornar a la Basílica per celebrar l’Eucaristia, presidida el dia 14 per Mons. Lluís Martínez Sistach, cardenal arquebisbe emèrit de Barcelona i el dia 15 per Mons. Jaume Pujol arquebisbe de Tarragona, concelebrada els dos dies pels consiliaris del Moviment.

Resum 82a Reunió Interdiocesana, 12 d’abril 2016 Resum 82a Reunió Interdiocesana, 12 d’abril 2016 Resum 82a Reunió Interdiocesana, 12 d’abril 2016 Resum 82a Reunió Interdiocesana, 12 d’abril 2016

Imatges de la XXX Trobada interdiocesana de Vida Creixent a Montserrat

Les homilies van estar centrades, el primer dia en les bodes de Canà, Maria sempre amorosa i atenta, amb molta fe i esperança. Ella ens dóna força i esperança per seguir caminant i continuar la nostra tasca com a cristians, que ella és la nostra Mare. Hem de saber oferir al Senyor les limitacions pròpies de l’edat. En l’etapa de la maduresa hem de transmetre l’exemple de la nostra vida. La gent gran sou la força de l’Església i el tresor de la societat. La vellesa és la font de la saviesa. En la vostra pregària mireu endavant, amb goig i amb pau, sense oblidar que teniu la tasca de millorar la vida cristiana i com diu l’himne: “...amb nostra alegria fer el món in xic més humà i aquesta alegria ningú no ens la prendrà”.

El segon dia Mons. Jaume Pujol en l’homilia ens digué que Jesús a punt de morir a la Creu ens donà la Mare, la dona del sí permanent i ens diu a cadascú de nosaltres: “Aquí tens la teua Mare”. El Papa abans del Sínode de la Família parlà en algunes catequesis de la importància dels avis i ancians en el si de la família. “No rebutgeu el temps de la vellesa, no els abandoneu”. En el document “L’alegria de l’amor”, al capítol 5è hi ha un apartat sobre els ancians. I diu el Papa: “Tenir el deure de despertar el sentit col·lectiu de gratitud, d’afecte, d’hospitalitat, que facin sentir a l’ancià part viva de la seua comunitat” (212) “Quant voldria una Església que desafia la cultura del ‘descarte’ amb una alegria desbordant d’una nova abraçada entre els joves i els ancians!(213). També el Papa sant Joan Pau II ens parla de la importància dels ancians en el si de la família i són moltes les vegades que ajuden a transmetre el do de la fe. A la Mare de Déu de Montserrat li encomanem les nostres famílies i les nostres diòcesis. Tots dos donaren les gràcies a la comunitat de Montserrat per la seva acollida i acabaren les homilies dient que encomanéssim a Maria totes les nostres realitats pastorals i diocesanes.

Resum 82a Reunió Interdiocesana, 12 d’abril 2016 Resum 82a Reunió Interdiocesana, 12 d’abril 2016 Resum 82a Reunió Interdiocesana, 12 d’abril 2016 Resum 82a Reunió Interdiocesana, 12 d’abril 2016

Imatges de la XXX Trobada interdiocesana de Vida Creixent a Montserrat

Com a cloenda de les celebracions varem cantar el Virolai.

Una vegada ja als autocars vam resar la pregària agraïda de retorn a casa. Fou una jornada plena de joia i germanor per tot el que vam gaudir sota la mirada amorosa de la nostra Mare. Fins a la propera Trobada a la diòcesi de Solsona.

Coordinadora Interdiocesana

Ramon Llull

Cartell de la XXX Trobada de Vida Creixent a Montserrat

Col·laboracions
I després de la mort què?

Tornàvem del tanatori on havíem acomiadat un bon amic, vell company d’estudis. Caminàvem sense presses i en silenci. Tu, de sobte, em dius: “Ja saps que no sóc creient i estic convençut que en la mort s’acaba tot. Però tu què en penses o què creus del més enllà d’aquesta vida? Després de la mort, què?”

Quina pregunta! D’entrada el que em sortiria dir-te és “I jo què sé”. Però... sí que sé algunes coses.

En primer lloc sé que tota imaginació, figuració, imatge i simbolisme no em serveixen per comunicar el que crec. Noms com cel, trobada, llum, eternitat, descans, felicitat, judici...no m’ajuden. Segurament aquestes paraules serveixen com a porta que amaga una realitat; són simbòliques, són una forma de dir el que no se sap dir d’altra manera. Poden en determinats moments ajudar a entendre com una ombra, i també poden confondre i fer el misteri encara més misteriós.

En segon lloc, sí que crec que hi ha un Déu. Seguint Jesús i l’església he anat creient que Déu és Amor absolut. Crec que per amor va crear aquella guspira d’una energia que possiblement està en els inicis del que en diem cosmos, temps i espai; segurament encara en expansió. Tot plegat per amor comunicatiu. Sé que Déu gaudeix d’una unitat perfecta i d’una alteritat perfecta. Aquelles de l’Amor.  

Encara crec que els humans som fruit d’un llarg camí, i que cap s’ha donat la vida a ell mateix. L’ha rebuda, en primera instància, dels pares i, decisivament, de Déu. Ell, com a Amor Absolut, respecta els marges de la llibertat humana, movent i proposant sempre el bé. No és un déu que sigui a fora del món i de l’univers. Al contrari, en Jesús se’ns revela que Ell mateix està activament present.

Crec que Jesús és veritablement home i veritablement Déu. El van matar i va ressuscitar, el primer de tots, viu ara en nosaltres i ens promet que després de la mort hi ha una altra vida. M’ho crec, gràcies a Ell.

Escolta, amic, creus que un Déu Amor ens abandona quan morim? Ho faries tu per un fill teu si tinguessis un amor tan gran com per a donar-li una vida en plenitud? Com es pot pensar que l’Amor s’oblida d’aquells que tant estima i deixa que es desfacin?

Crec, doncs, que el misteri de després de la mort només té una resposta: DÉU AMOR, i em sobren les imatges.

Jesús Renau

RXXVa Trobada Diocesana de Vida Creixent - Girona

I després de la mort què?

Col·laboracions
Aturar-se Cicle C
També Jesús pot ser un “ídol”

Una velleta va preguntar a uns doctors en teologia, qui era Jesús per a ells...

Voleu dir que ja n’hi ha prou amb les vostres definicions? Voleu dir que no cal trobar noves respostes per a les insaciables preguntes dels homes i dones d’avui? El meu nét acaba de fer la primera comunió i no entén res; i el ganàpia del meu fill mitjà, se’n fum de tot.

L’àvia del segon primera em va demanar, què pensen els joves. Ella, molt maca, vol ser llum i sal per als seus néts. Pensa que la nostra llum encara té quelcom per il·luminar.

Mireu, àvia, què diu la Mireia: Per a mi, Jesús és la màxima figura de la perfecció, un símbol, un model. Tal com diu Pere, és el Messies de Déu. Avui dia és molt complicat, però a la vegada molt senzill parlar de Jesús. Jo crec que en ell es troba tot l’amor, i també hi trobem totes les qualitats humanes. Per a mi Jesús és això: l’amor universal que és la cosa més gran que existeix, és la culminació de la persona..., i tot això ho trobo en Jesús.

L’Albert diu: En el temps de Jesús hi havia gran confusió sobre la seva persona, i també diversitat d’opinions. Pere va respondre: Tu ets el Messies, Fill de Déu. Jo crec que avui encara hi ha una gran confusió, si bé sabem tots que objectivament Jesús és el Fill de Déu. Jo, personalment, crec que Déu és un “pare” que veu com els seus fills, la humanitat, el desobeeixen, i passen d’ell sense fer-ne cas.

Altres escriuen: Jesús és un portador de pau i de perdó... Avui d’això en manca molt. De paraules, moltes, els fets són uns altres. Jesús, Fill de Déu, va saber superar les dificultats, i anar més enllà de tota aspiració humana. De veritat, gairebé mai no m’he parat a pensar-ho. Jesús va ser un gran personatge amb una fe i uns grans ideals, siguin certs o no. Jesús és un mite creat al voltant d’un profeta enviat per Déu a la terra, i al mateix temps, fill seu. Jesús va venir a redimir la humanitat. És un profeta com els d’altres religions, però d’origen diví.

¿I tu, qui penses que és Jesús ?

¿Què representa Jesús en la teva vida?

Mn. Pere.-diaca

Activitats culturals

Es diu que les vides felices no tenen història. Potser ho va dir un autor de novel·la, teatre o cinema o… Algú, sens dubte, que es guanya la vida explicant el conflicte.

AL VOLTANT DE LA FAMÍLIA
(Retrats de família en el cinema contemporani)

Últimament m’he dedicat a explorar una altra vegada, en revistes. He trobat en una d’elles una selecció de pel·lícules sota el títol que copio entre parèntesi. El llistat, la procedència i la ressenya de aquelles que he triat per a aquesta pàgina, m’han fet pensar en el paràgraf amb el qual he començat.
Un dels temes més freqüents, quan es tracta el tema de la família, és el de les relacions entre els seus membres, els seus conflictes i la manera o no de resoldre’ls. És una temàtica, a més, present en el cinema de tot el món. La paternitat o maternitat absent o present està especialment contemplat. La llista podria ser exhaustiva, però no és el moment, potser és millor quedar-se en aquest segle.

Per exemple:
Mi querido Frankie, dir. Shona Auerbach, 2004.
Babel, dir. González Iñarritu, 2006.
Una historia de Brooklyn, dir. Noah Baumbach, 2005.
El regreso, dir. Andrey Zvyagintsev, 2006.
La vida sin Grace, dir. James C. Strouse, 2008.
Mi hijo, dir. Martial Fougeron, 2006.
Vete de mí, dir. Victor García, 2006.
Historias de San Valentín, dir Garry Marshall, 2009.
Los mundos de Coraline, dir. Henry Selick, 2009

La pel·lícula cubana CONDUCTA, de Ernesto Daranas, de 2014 va ser guardonada com a Millor Pel·lícula i Millor Actriu en el Havana Film Festival de Nueva York.
En una escola de La Havana, Chala, un noi d’11 anys, amb mare drogoaddicta i prostituta troba en Carmela, la seva mestra, una àvia substituta decisiva per a ell.

MA MA, pel·lícula espanyola, dirigida per Julio Medem i protagonitzada per Penélope Cruz.
És la història de Magda, abandonada pel seu marit, que tracta de tirar endavant el seu fill quan el diagnostiquen un càncer. Un amic, que acaba de quedar-se vidu i va perdre la seva filla en un accident, assumeix el rol de pare de família coneixent la situació. El marit torna demanant perdó que ella atorga demanant-li que sigui responsable del seu fill.

DE PADRES A HIJAS, pel·lícula italiana de Gabrielle Muccino, 2015.
Una parella amb problemes pateix un accident. Sobreviuen el pare i la filla, ell amb greus seqüeles psicofísiques. Els seus cunyats, se n’aprofiten per intentar treure-li la custòdia de la seva filla; però pare i filla es resistiran.

Un drama amable, un melodrama i un dur drama familiar. Tres propostes per reflexionar en aquest any de la família. I per a aprendre. Sempre aprenem quelcom si mirem amb ulls d’afecte.