Logo deVida Creixent
Logo de Vida Creixent

Torna a dalt

Editorial
La vida parroquial creix amb les persones grans

Sovint sento dir, en llavis de molts adults i joves, que la missa “està plena, principalment, de gent gran”. Copso una certa valoració negativa en aquesta afirmació, i alhora crec que serveix sovint d’excusa per no atansar-se a la missa o la vida parroquial, titllant-la d’avorrida o antiquada. És cert que les nostres comunitats parroquials estan formades majoritàriament per persones grans. Sense anar més lluny, a la nostra parròquia de Sant Oleguer de Barcelona, es va celebrar recentment el 25è aniversari dels grups de Vida Creixent. La joia que vam viure aquell dia, amb una gran afluència de persones provenint de molts llocs, em va fer copsar una realitat ben palesa: la joia i les ganes de viure no estan renyides amb l’edat avançada. Les nombroses persones que formen aquests grups m’ho demostren cada dia i amb escreix.

Mons. Jaume Pujol, arquebisbe metropolità de Tarragona i primat, prenent una cita atorgada a Sant Joan XXIII, el papa bo, recorda que la parròquia és com la font del poble, a la qual tots s’hi acosten per pouar l’aigua fresca i neta. I les persones grans ho saben prou bé, per això saben el bé que reben i el bé que poden aportar vivint enmig de la comunitat parroquial.

Sant Joan Pau II, en una bonica carta que va adreçar a les persones grans, preparant el Jubileu del pas del mil·lenni, deia que “les persones grans i ancianes ajuden a veure els esdeveniments terrenals amb major saviesa, perquè les vicissituds de la vida han fet d’elles persones expertes i madures”. Afegia el Papa Wojtyla, aleshores d’edat ja molt avançada, per tant, amb coneixement de causa, que “els ancians són dipositaris de la memòria col·lectiva i, per aquesta raó, són intèrprets privilegiats del conjunt d’ideals i valors comuns que regeixen i guien la convivència social. (...) Gràcies a llur experiència madura, estan en condicions d’oferir als joves, consells i ensenyaments preciosos”.

Per tant, les persones grans són membres molt preuats de la vida parroquial, ja que viuen intensament la pregària i la lectura de la Paraula de Déu, i participen activament en la celebració de l’Eucaristia, i amb assiduïtat en el sagrament de la Penitència. Sovint col·laboren en els grups de Càritas i en la catequesi dels més petits. Ens transmeten alegria i ganes de viure, i això és una mostra d’una vida que creix amb gran valor, i que vol deixar un legat preuadíssim a les generacions que vénen darrere.

Ens cal aprofitar doncs aquest bon testimoni i ajudar a molts –famílies, adults, joves i infants–, perquè acostant-se a la parròquia se’n puguin beneficiar. Parafrasejant les paraules del salm 90, goso demanar al Senyor que, seguint el testimoni de les persones grans, ens ensenyi a tots a comptar els nostres anys per adquirir la saviesa del cor. Tots en sortirem enriquits, i jo el primer.

Mn. Joan Obach Baurier Rector de la parròquia de Sant Oleguer de Barcelona

Espai de reflexió i silenci
Cuaresma 2017

El Papa Francisco propone 15 sencillos actos de caridad que él ha mencionado como “manifestaciones concretas del amor de Dios:

  1. Sonreír, un cristiano siempre es alegre!
  2. Dar las gracias (aunque no “debas” hacerlo).
  3. Recordarle a los demás cuanto los amas.
  4. Saludar con alegría a esas personas que ves a diario.
  5. Escuchar la historia del otro, sin prejuicios, con amor.
  6. Detenerte para ayudar. Estar atento a quien te necesita.
  7. Levantarle los ánimos a alguien.
  8. Celebrar las cualidades o éxitos de otro.
  9. Seleccionar lo que no usas y regalarlo a quien lo necesita.
  10. Ayudar cuando se necesite para que otro descanse.
  11. Corregir con amor, no callar por miedo.
  12. Tener buenos detalles con los que están cerca de ti.
  13. Limpiar lo que uso en casa.
  14. Ayudar a los demás a superar obstáculos.
  15. Llamar por teléfono a tus padres.

EL MEJOR AYUNO ¿Te animas a ayunar en esta cuaresma?

  • Ayuna de palabras hirientes y transmite palabras bondadosas
  • Ayuna de descontentos y llénate de gratitud
  • Ayuna de enojos y llénate de mansedumbre y de paciencia
  • Ayuna de pesimismo y llénate de esperanza y optimismo
  • Ayuna de preocupaciones y llénate de confianza en Dios
  • Ayuna de quejarte y llénate de las cosas sencillas de la vida
  • Ayuna de presiones y llénate de oración
  • Ayuna de tristezas y amargura y llénate de alegría el corazón
  • Ayuna de egoísmo y llénate de compasión por los demás
  • Ayuna de falta de perdón y llénate de actitudes de reconciliación
  • Ayuna de palabras y llénate de silencio y de escuchar a los otros

Si todos intentamos este ayuno, lo cotidiano se llenará de:
PAZ, CONFIANZA, ALEGRÍA Y VIDA

Col·laboracions
Jorge Bergoglio, papa Francesc

Ha fet quatre anys que el jesuïta cardenal argentí Jorge Bergoglio fou escollit papa. Els entesos deien que aquesta elecció entrava dins del possible, però el cert és que la seva elecció fou un fet inesperat. Els seus primers gestos, el nom i la manera com es presentà davant la multitud de la plaça de sant Pere, amb petició d’oració per ell inclosa, foren anunci d’uns nous temps per l’església catòlica. Mirant aquests quatre anys en perspectiva es poden intentar algunes reflexions valoratives del pontificat del papa Francesc. En primer lloc, cal reconèixer que el papa ha despertat un interès positiu fora de l’Església catòlica. Les seves opinions són escoltades i respectades. Està exercint un lideratge moral d’un inestimable valor. Davant la mancança de referents mundials sòlids, el mestratge del papa Francesc omple la necessitat que tenim les persones de trobar punts mestres de l’esperit i de les consciències. Les seves crides a favor dels immigrants i de combatre la pobresa; la seva crítica al capitalisme egoista que mata i esgota els recursos naturals i la seva defensa de la dignitat de les persones, han estat elogiades reiteradament des de fora de l’Església.

A nivell eclesial el papa Francesc s’ha proposat envigorir la comunitat catòlica. A tal fi, ha procurat identificar quins són els grans reptes del món actual que demanen una renovació en la manera de pensar i actuar dels cristians. Al mateix temps, ha sabut construir una agenda dels grans temes els quals l’Església catòlica ha de donar resposta per tal de ser creïble en les diverses societats d’un món globalitzat. També ha volgut posar ordre dins de l’església a partir d’una meditada política de nomenaments de cardenals i bisbes. Ha sabut identificar el nou rostre misericordiós que ha de tenir l’Església avui i ha senyalat quins són els camins a seguir per situar els cristians en els llocs on cal portar l’amor de Déu. Ha tornat a presentar la Doctrina Social de l’Església, adaptada a les noves circumstàncies, com l’alternativa moral i pràctica per afrontar els principals reptes de la humanitat.

El papa Francesc, amb un llenguatge contundent, curt i sintètic ha senyalat el que és moralment acceptable del que no ho és. Cal fer notar que el papa Francesc no ha entrat en la revisió de l’edifici doctrinal de l’Església catòlica, però ha indicat quin és l’ordre a seguir alhora de començar a fer una revisió d’aquests principis. Les seves encícliques, cartes i documents són una font d’inspiració pel testimoni dels cristians a favor de la causa de Jesús. De la lectura dels seus escrits se’n desprèn que les seves propostes d’apertura de l’església a les perifèries de la societat descansen en una profunda vida interior i de pregària. Em confesso admirador del papa Francesc i és un do de Déu haver viscut aquests quatre anys.

Jordi López Camps

El Papa Francesc, personatge de l’any 2013, a Time

El Papa Francesc, personatge de l’any 2013, a Time.
(Il·lustració de Bryan Drury per TIME; Foto referència: Alessandra Tarantino / AP)

Col·laboracions
Postveritat

Una nova paraula s’ha infiltrat en la nostra cultura tan “ultramoderna”: la paraula postveritat. Igual que la “societat líquida” o la “ideologia de gènere”, ha vingut a instal·lar-se acríticament en les nostres vides.

I què vol dir postveritat? La paraula indica simplement que no interessa la veritat, que preferim viure en un món on és més important el que ens agrada que el que és real. L’important no és el que passa, sinó el que la gent està disposada a creure que passa. Significa que les coses no es raonen ni es decideixen amb arguments, sinó amb sentiments. I els sentiments són inapel·lables.

No cal dir del perill d’alienació i arbitrarietat que això comporta. El que crida més, el que emociona més, el que domina els mitjans de comunicació o el que la diu més grossa a les xarxes socials és el qui s’emporta el gat a l’aigua. Si ja no són els arguments ni la recerca crítica de la veritat el que compta, que queda sinó la llei de la selva, la llei del més fort?

Enmig de la ingent confusió regnant, no caldria fer més preguntes al fons de racionalitat que tothom té a dins, en lloc d’afegir més soroll a la voràgine regnant?

Fra Josep Manuel Vallejo

Col·laboracions
Trobada diocesana Vida Creixent a Organyà 21-03-2017

El dimarts 21 de març 110 persones celebràvem la 12aTrobada Diocesana de Vida Creixent, en aquest any en què recordàvem alhora els 25 anys de l’inici del moviment a Urgell. ( 1992-2017) En aquesta ocasió ha estat la Trobada a la vila d’ Organyà. La il·lusió per recórrer els carrers emblemàtics del poble menys coneguts per una majoria de visitants convertia per als amics de Vida Creixent un dia joiós per compartir l’amistat, l’espiritualitat i l’apostolat, -els tres puntals del nostre moviment-.

Iniciàvem aquesta celebració dins de l’església de Santa Maria d’Organyà, on el Sr. alcalde Celestí Vila, el rector mossèn Jordi Vázquez, la Sra. Àngels Carbonell i la coordinadora Maria del Carme Ribes donaven la benvinguda als assistents, agraint-ho als convidats amics de Barcelona, -Sergi Òliba, Mn. Moretó, diaca Pere; de Solsona Vicens Quinquilla i Josep Mª.Creus; de Tarragona en Josep Ma Ferran i amic Pompeu-, i a totes les persones que formen part dels grups creats en el bisbat d’Urgell.

El Sr. Toni Fiol ens dictava informació fent-nos admirar la bellesa del temple, la imatge de la Verge Maria, el Crist en Majestat; la restauració que s’ha portat a terme i les ressenyes sobre els treballs recents i ens va donar l’ocasió de visitar-ho tot personalment.

Després visitàrem Les Homilies, el lloc on es va poder adquirir com a record l’ Auca de les Homilies d’Organyà (Text de Joan Vilamala i il·lustracions de M.Àngels Carbonell, secretària de Vida Creixent). El passeig per la vila, pels carrers més antics, ens acabà de portar novament a l’interior de l’església per gaudir de l’eucaristia solemne, presidits per Mons Joan-Enric Vives, els consiliaris dels grups presents, mossèn Xavier Moretó i el diaca Pere Arribas. Tots, però absolutament tots, els assistents i els que no pogueren venir, estàvem de cos i ànima en aquests moments d’acció de gràcies en plena comunió. Els serveis repartits entre els diversos grups, les pregaries, els cants, l’acompanyament amb l’orgue per part de la Gna. Conxita Segalà i l’Himne de Vida Creixent omplí l’església de joia intensa.

En finalitzar la Missa a l’exterior es reuniren les 110 persones per la fotografia de grup, i després d’haver compartit la part espiritual s’anava a l’àpat de germanor, on l’amistat també es manifestà en aquest acte del compartir aliments i converses amb els companys de taula.

Trobada diocesana Vida Creixent a Organyà 21-03-2017.

Col·laboracions
Una mirada al futur

Em va alegrar molt quan la Maria Francisca Almirall em va oferir de participar en un grup de Vida Creixent ja que no sabia que aquest moviment s’hagués implantat a la nostra parròquia.

M’acabava de jubilar - vaig ser tardana a fer-ho - i volia trobar activitats que em fessin créixer espiritualment.

Aleshores, tot i que encara no coneixia gaire el moviment, ja n’havia sentit a parlar i sempre a l’entorn de qui després vaig saber que fou el seu fundador, el senyor Joan Viñas, que sobresortia per les seves qualitats, per la seva bondat i per la seva intel·ligència.

Vaig acceptar amb molt de gust la invitació i poc després l’Empar Ajado em va convidar a un curset de dos dies a la parròquia de Sant Ignasi on vaig poder conèixer la gran estructura que s’havia format a l’entorn d’aquest moviment gràcies a persones decidides a involucrar-s’hi i a treballar-hi en ferm.
El mateix nom del moviment –Vida Creixent- per a mi ja va ser prou engrescador i ple d’esperança com per formar-ne part amb il·lusió.

A Vida Creixent he après com treballar aquest nostre “anar més enllà” que és la vida de tot cristià. També he après com remoure les meves idees per aprofundir-les i fer-les més properes al camí que porta a conèixer i estimar Déu com a Pare, com a Fill i com a Esperit, en els nostres germans.

La imatge clàssica d’un jubilat és la d’una persona que sembla que ja ho ha fet tot a la vida i allò que li pertoca és descansar. La imatge que he après de Vida Creixent és que per definició la vida és creixement. Allò que no creix mor. Per això encara ens queda –justament a la nostra edat!- molt de camí per fer i per créixer en el món de l’Esperit que també és el del Fill i el del Pare.

Finalment també he aprés que -en paraules del nostre consiliari mossèn Xavier Moretó- no ens ha d’estranyar que l’Esperit -justament a la nostra edat!- ens vulgui treure tot el suc.

Que sentim la veu de l’Esperit vol dir que ens estima, vol dir que no ens deixa sols i vol dir que som molt més a prop seu del que ens pensàvem.

A mi m’ha tocat parlar d’una “mirada al futur” del moviment a la nostra parròquia. Doncs bé, aquesta mirada és plena d’entusiasme perquè és el mateix entusiasme que hi hagué al principi com hi és ara ja que estic segura que això és el que espera el Senyor de la gent gran. Per això m’agradaria contagiar-lo a tothom.

Maria Teresa Mateo

Col·laboracions
Curset a Lleida dia 28 febrer de 2017

Matí

10:00 Arribada
10:15 Pregària. Presentació del Curs
10:30 Tipologia de la Gent Gran
11:15 Col·loqui
11:30 Descans
11:45 Vida Creixent: Moviment Cristià de Gent Gran
12:30 Col·loqui
12:45 Descans
13:00 Espiritualitat i Mística de Vida Creixent
13:45 Col·loqui
14:00 Dinar

Tarda

16:00 Arribada i Pregària
16:15 L’animador “Conductor, Moderador” El Grup
17:00 Col·loqui
17:30 Comiat

El dia 28 de febrer vam celebrar un curset d’aprofundiment sobre el nostre Moviment de Vida Creixent al bisbat de Lleida, on hi van participar 27 amigues i amics dels nostres grups.

Van ser-hi presents el coordinador diocesà Xavier Pelegrí i el consiliari diocesà Xavier Batiste. Els temes van ser presentats per Pere Arribas diaca i Sergi Òliba.

Una jornada per aprofundir en els pilars del nostre Moviment: l’amistat, l’espiritualitat i l’apostolat. Un dia ple de joia i germanor.

Col·laboracions
Aturar-se. Cicle A. Creure és vida

Mestre, ha arribat correu. És de les nostres amigues de Betània: el nostre amic Llàtzer està malalt. (De moment, Jesús no en va fer cas). Després els digué: Anem a despertar-lo. Llàtzer ha mort. (Els deixebles no ho entenien pas gaire).

Quan Jesús i els deixebles arribaren a Betània ja feia quatre dies que Llàtzer era al sepulcre. Hi havia molta gent que havia vingut a donar el condol a Marta i Maria, germanes de Llàtzer.

Senyor, si haguéssiu estat aquí, el nostre germà no s’hauria mort.
Jo sóc la vida. Els qui creuen en mi, encara que morin, viuran. On l’heu posat? Li diuen: Veniu a veure-ho. (A Jesús se li neguen els ulls. Els jueus deien: Mireu com l’estimava).

Traieu la llosa, diu Jesús. Ja es descompon, diu la Maria. Fa quatre dies que ha mort. Jesús li respon: No t’he dit que si creus veuràs la glòria de Déu? Tot està a punt. Jesús crida fort: -Llàtzer, vine a fora. Deslligueu-lo deixeu-lo caminar. Molts dels amics cregueren en Jesús.

L’amor, l’amistat, la confiança porten a la vida! Jesús té davant l’obra mestre desfigurada. Tot un símbol. Aquell crit vital va dirigit a cadascú de nosaltres; ens provoca a sortir de les situacions de mort. La fe no anul·la la mort aquí en el temps. La fe és seguretat en la vida més enllà d’aquesta “porta” que en català en diem traspàs (tránsito). Així ho va dir i ho realitzà l’autor de la vida: Els qui creuen en mi, encara que morin, viuran; no moriran mai més.

Mn. Pere - diaca

Cultura

Exposicions

Els pilars d’Europa La Edat Mitjana al British Museum. CaixaForum de BCN.
Del 10 de març al 18 de juny de 2017.

Europa ha trontollat moltes vegades. Potser no sabem quantes, encara que ens atrevíssim a remuntar-nos a la quarta glaciació o ens poséssim a pensar en un futur que alguns pretenen previsible. Personalment penso que tot allò en el qual intervenen els humans és bastant imprevisible... Asimov i la “psicohistòria” és ciència ficció.

Aquesta Edat Mitjana que, en l’exposició, abasta des del segle V al segle XVI, és el temps (anomenat per alguns, cada vegada menys, l’edat fosca) en què desmembrat l’Imperi Romà, comença la formació d’un món nou. Una formació convulsa moltes vegades, però amb un recorregut de creixement i evolucions que fa que aquest món del segle XVI sembli no tenir res a veure amb el segle V. I no obstant això és el seu fill.

Curiosament els “destructors” de l’Imperi Romà havien estat, durant segles, els seus veïns, enemics o aliats, i coneixien la seva estructura, la seva llengua, les seves lleis i els seus camins. La majoria va intentar recrear el somni d’unitat d’Europa i recolzats en la llengua (llatí) i en la religió (el cristianisme) van intentar crear una mentalitat d’unitat ja que la política era una altra. Encara que no poques guerres van néixer de l’intent ...

Això és el que reflecteix aquesta exposició que, organitzada des del British Museum i els seus fons, recorre ciutats assimilant al seu pas i en cadascuna d’elles algunes aportacions locals que mostren l’existència d’aquesta unitat de fons i les múltiples relacions i contactes. La política, la religió, la vida quotidiana a la cort i les ciutats, el comerç ..., es reflecteixen amb abundants explicacions, amb mapes, plànols, vídeos i, sobretot, amb peces originals representatives de la vida i de la influència mútua. I que ens sorprenen per la seva bellesa.
No és un recorregut excessivament llarg. El mateix edifici permet aturar-se i passar a les terrasses i els seus bancs. Les comunicacions d’accés són properes i còmodes gràcies a les escales mecàniques des de la Plaça d’Espanya.

Record de nou: els clients de Caixa Bank tenen entrada gratuïta amb només identificar-se. Per a més facilitat amb la targeta no cal ni fer cua al taulell per recollir l’entrada, una màquina a l’entrada de la sala identifica les targetes i deixa pas. ¡Més còmode!

Conferències

Aquesta vegada no comento, només anuncio. Suposo que ja teniu notícia d’aquestes, perquè la Fundació Joan Maragall fa àmplia i eficaç difusió dels seus actes. Us recordo, especialment, el seu cicle de conferències: Política i religió. Són cinc conferències que acabaran el dia 26 d’abril.

L’entrada és lliure i el lloc, la Sala Gran de la Facultat de Geografia i Història (UB) al carrer de Montealegre, 6. L’hora 19 hores i el dia, dimecres. ¡Bon profit!