Juny de 2010

	Editorial. La Mare de Déu en l’Apocalipsi
	Espai de reflexió i silenci. Fi de curs.
	Col·laboracions. Final del curs 2009-2010. Trobada a Montserrat 2010
	Valors humans de... Florence Nightingale (1820-1910).
	Últimes notícies. · XX Trobada diocesana de Vida Creixent, del Bisbat de Girona, a l’Escala. · Última reunió interdiocesana del curs. · Radio Estel
	Cultura.

Editorial.
La Mare de Déu en l’Apocalipsi (Ap 12,1-6).

El llibre de l’Apocalipsi ens té acostumats a explicar visions espectaculars d’un món que podrà ser finalment el món de Déu. Les «visions» bíbliques tenen a veure amb els profetes. Ells tenien visions i profetitzaven. «Veure» què hi ha en la vida porta a «anunciar» la vida de Déu. El llibre de l’Apocalipsi diu que «llavors aparegué al cel un senyal prodigiós». Els senyals o signes prodigiosos remeten a les accions de Déu que transformen la vida del seu poble. Són senyals prodigiosos els signes de l’Èxode i els miracles de Jesús. És la vida que Déu fa renéixer.

En l’Apocalipsi hi ha dos senyals prodigiosos. Una dona, a punt de donar a llum. Un drac, disposat a destruir-ho tot. Malgrat això, la vida s’obre pas i neix el fill sa i estalvi. La descripció de la dona (el sol per vestit, la lluna sota els peus, coronada d’estrelles) recorda els somnis de Josep, el fill de Jacob (Gn 37,9), premonició de quan els fills d’Israel retrobaran, a la cort del faraó, el germà que havien venut a una caravana de comerciants. Com ell mateix recordarà en el moment del retrobament: «Però no us dolgui ni us sàpiga greu d’haver-ho fet: és Déu qui m’ha enviat aquí abans que vosaltres, per conservar-vos la vida» (Gn 45,5). Els senyals prodigiosos també ens parlen de la missió a què Déu ens envia per a donar vida al món. La missió del drac és un encàrrec que s’ha donat ell mateix, no pas Déu.

En el moment de l’últim sopar Jesús posa un exemple que ressona de l’experiència de la dona en l’Apocalipsi. Diu Jesús: «La dona, quan ha d’infantar, està afligida, perquè ha arribat la seva hora; però així que la criatura ha nascut, ja no es recorda més del sofriment, joiosa com està perquè en el món ha nascut un nou ésser» (Jn 16,21-22). El motiu d’aquesta comparació és la tristesa dels deixebles per la mort de Jesús. Però «el vostre cor s’alegrarà quan us tornaré a veure. I la vostra alegria, ningú no us la prendrà». El fragment de l’Apocalipsi que guia el present tema sobre Maria no fa servir cap paraula d’alegria. Però s’hi descobreix que n’hi ha molta. És l’alegria que Déu dóna a través dels seus enviats i de cadascú de nosaltres.

Espai de reflexió i silenci. Fi de curs.

Encara entusiasmats i animats per la trobada interdiocesana de Catalunya, Andorra i les Illes a Montserrat, amb un impressionant clima de pregària, d’amistat i germanor, i de testimoni mutu, arribem a la fi d’un nou curs, marcat per la figura de Maria, Mare de Déu i mare nostra, com a «mirall de vida cristiana».

Suggereixo que tots els membres de Vida Creixent fem una revisió a fons de com hem aprofitat aquesta gràcia immensa de conèixer un xic més la nostra Mare del cel i com hem aprofitat les nostres reflexions sobre les actituds de Maria, per millorar la nostra vida cristiana i així apropar-nos una mica més al seu Fill, perquè siguem veritablement fills i seguidors de Jesucrist, segons el lema del pelegrinatge a Montserrat: «Caminem amb Maria vers el Crist».

Que totes les lliçons que hem descobert en Maria quedin gravades en el nostre cor a fi de que sovint puguin sortir a l’exterior, per donar-ne testimoni.

Bon estiu. «Santa Maria de l’esperança, il·lumineu el nostre camí».

Miquel Bada Consiliari Diocesà de Barcelona

Ho ha dit...

Quan s’ha fet silenci sobre els àngels, s’ha engrandit el món de les bruixes.

Anònim

És més fàcil canviar el curs d’un riu que el caràcter d’una persona. Això t’ho ensenyarà la reflexió.

Proverbi xinès

No pretendamos que las cosas cambien si siempre hacemos lo mismo. La crisis es la mejor bendición que puede sucederle a personas y países, porque la crisis trae progresos.

Albert Einstein (científic nord americà. 1879-1955)

Col·laboracions. Final del curs 2009-2010.

Aquest juny arriba al seu final amb el temari Maria, mirall de vida cristiana. Com cada any Vida Creixent proposa un tema perquè ens ajudi a reflexionar a nivell personal i després a nivell de grup. Per exposar els nostres criteris i experiències, escoltar els dels altres i junts arribar a conclusions per portar-les a terme.

Mossèn Rovira Belloso aclaria que aquesta aproximació a la vida de Maria no defuig els grans temes teològics. El misteri de l’Encarnació, la virginitat, l’absència de pecat i l’assumpció a la glòria són presentats a la nostra mirada orant, però també a la nostra consideració com a model perfecte de vida cristiana, d’ací el títol del temari. Maria és part de la vida de Jesús i, per tant, és part de la nostra vida. Es troba a tot arreu, en els moments de goig, en la festa i en la pregària, en la incertesa, àdhuc en l’angoixa i en l’acte d’afecte i d’amor que dóna, comparteix i rep.

Els temes del curs han estat pensats per suscitar el diàleg en els grups i per fer notar com ens poden ajudar a cercar el veritable compromís i donar un sentit a la nostra vida, descobrint quin és el projecte de Déu i la missió de l’Església.

Hem après com és el seguiment de Jesús, amb qui forma comunitat i com poder construir aquesta comunitat formadora i missionera en el nostre món. El nostre món és la gent d’avui, amb totes les característiques que ens marquen: el progrés tècnic, la política, la democràcia, l’escola, la universitat, l’emigració, el treball, l’atur, la televisió, internet; i especialment la manera de ser de la gent, la nostra manera de vestir o de parlar, la valoració de la llibertat, la sensibilitat respecte a la dignitat de cada persona, la manera d’entendre o de viure el cos i la sexualitat, la crisi econòmica, d’autoritat o la crisi religiosa. Tot això és el nostre món. El nostre món vol dir nosaltres, els nostres fills i néts, les nostres famílies, els nostres amics, els amics dels nostres fills i dels néts...; el que fan, el que pensen, la manera com

afronten la vida, les relacions entre pares i fills, l’ambient de casa, la relació amb els de fora... A nosaltres, cristians, i a tots, parlar del nostre món ens planteja la qüestió de l’actitud adequada davant d’un món tan complicat com el d’avui.

Estem en una etapa de la vida que comporta unes limitacions físiques, fem menys coses i més a poc a poc.

Però a la vegada tenim més temps i tota una experiència que ens permet ser més reflexius per valorar les coses importants de la vida. El ser cristians és el més important i formar part del moviment de Vida Creixent, ens permet millorar la nostra formació i créixer com a persones formant part d’un grup, que és una petita comunitat on portar a terme els objectius d’amistat, espiritualitat i apostolat. Sempre amb fe, esperança i amor.

Hem d’estar contents i joiosos pel do de la fe que ens fa creure, estimar i confiar en un Déu que és Amor i ens ha donat el seu Fill com a exemple de la plenitud a la que podem arribar. Jesús ens diu «El qui m’estima és aquell que té els meus manaments i els compleix; el meu Pare l’estimarà i jo també l’estimaré i me li faré conèixer clarament».

Aquesta promesa ens ha de donar la fortalesa, el coratge i la voluntat per continuar la nostra vida i el nostre testimoniatge com a cristians.

Sergi Òliba Coordinador diocesà

Trobada a Montserrat 2010

Hem celebrat la Trobada interdiocesana anual de Vida Creixent. El dimecres 12 de maig les diòcesis de Girona, Barcelona, Sant Feliu de Llobregat i Terrassa pujàrem a Montserrat. Al dia següent dijous 13 ho varen fer les altres diòcesis catalanes, les Illes i Andorra. Érem una munió de gent gran, (1.250 membres de Vida Creixent) tots amb l’alegria d’anar a visitar la Moreneta. Fins a l’hora de la Salve tinguérem una estona de temps lliure.

En anar entrant a la basílica, aquesta estava molt plena, enguany a més de sentir cantar la Salve per l’escolania hi havia l’interès de veure i escoltar el nou orgue al natural. Ens vàrem acomodar com poguérem i tot va anar bé.

En sortir tots cap al restaurant, sort del trenet! ja que entre bastons i crosses caminàvem a poc a poc.

El dinar bé, correcte, això que estava pleníssim i els cambrers, amables, havien de duplicar-se per atendre a tothom.

Abans de marxar cap a la basílica, després d’una bona tertúlia cantàrem el nostre himne.

A la basílica ens van indicar com calia omplir els bancs, de totes maneres estava molt plena, fins i tot les cadires del cor.

L’Eucaristia presidida el dia 12 pel bisbe auxiliar de Barcelona, monsenyor Sebastià Taltavull i el dia 13 per l’arquebisbe de Tarragona, monsenyor Jaume Pujol i pel bisbe de Menorca Salvador Giménez. Els dos dies van concelebrar els consiliaris de Vida Creixent presents. Van unir-nos a tots les homilies properes i profundes.

Després de despedir-nos de la Mare de Déu amb el Virolai anàrem cap a buscar els autocars fent parada per comprar coques.

Els dies s’havien aguantat, havia plogut algunes vegades quan érem dins la basílica. Però el dia 12 al final ens va agafar un bon xàfec. Malgrat tot, van ser uns dies tranquils i ideals per agafar empenta. Tant espiritual com amicalment.

Carmen Sobrevila

Valors humans de...
Florence Nightingale (1820-1910).

Va néixer el 12 de maig a Florència, Itàlia. Florence, filla d’una família acomodada anglesa va viure sense cap necessitat. En 1837, amb 17 anys, va començar a visitar vivendes de persones pobres i malaltes tractant d’ajudar les i així mitigar les seves penes i angoixes. Aquesta conducta no era ben vista pels seus pares, ja que Florence preferia fer aquestes visites que anar a festes o a reunions de societat.

El caràcter i la vocació de Florence potser era excèntric pels costums d’aquella època, però és possible que aquest comportament li vingués de les conviccions del seu pare Sir William, el qual estava fortament involucrat en el moviment contra l’esclavitud i que les dones, especialment les seves filles, tinguessin una bona educació. Per tant Florence i la seva germana varen aprendre llatí, grec, història i matemàtiques.

El 1850 va iniciar els estudis d’infermeria a l’Institut Sant Vicenç de Paül en Alexandria, Egipte. En el 1853 va dirigir l’Hospital per a Dames Invàlides de Londres. Mentre cursava aquests estudis d’infermera va tenir oportunitat de visitar diferents hospitals d’Itàlia i Egipte, observant les diferències i necessitats que es vivien dintre els hospitals, fent anotacions que la portarien a escriure els seus llibres «Notes d’Hospital» i «Notes d’Infermeria», els dos publicats el 1859. Aquests dos llibres varen crear una pauta en la infermeria moderna.

El 1854 durant la guerra de Crimea, va saber de les deficiències sanitàries i la falta de medis en el gran hospital de barracons d’Üsküdar (Turquia). Va enviar una carta al secretari de la guerra britànic oferint els seus serveis. El ministre li va proposar que assumís la direcció de totes les feines d’infermeria del front. Va viatjar a Üsküdar amb altres 38 infermeres. A l’arribar a Crimea constataren el deplorable estat en què es trobava l’hospital, que no era altra cosa que catres apilats i zero de neteja, menjar dolent i quasi sense medicines.

Tot i que eren poques les infermeres varen arribar a atendre a més de 5.000 ferits. Davant aquesta situació va escriure al secretari de guerra per sol·licitar més ajudes. D’aquesta manera va poder arreglar l’hospital. Amb el seu exemple i capacitat va reclutar a moltes més infermeres voluntàries. El resultat fou que va baixar considerablement la taxa de mortalitat (del 40 % al 3 %) entre malalts i ferits. Al acabar la guerra el 1856 retorna a Londres on va ser rebuda amb mil honors; però no va acceptar el premi com heroïna nacional dient: «Sols he complert amb el meu deure com a ésser humà».

Finalitzada la guerra va fundar l’Escola i Llar per a Infermeres Nightingale a l’Hospital St. Tomàs de Londres. L’escola marca l’inici de la formació professional en el camp d’Infermeria.

Des de llavors, Infermeria fou considerada una professió de medicina amb un alt grau de formació i responsabilitat. Nightingale fou innovadora en la recollida de dades, tabulació, interpretació i presentació gràfica de les estadístiques descriptives i va mostrar com l’estadística proporciona un marc d’organització per controlar i aprendre, i pot arribar a millorar en les pràctiques quirúrgiques i mèdiques. (En aquella època no hi havia la informàtica d’avui).

La vida de Florence Nightingale fou apassionant i compromesa amb una professió bonica i fascinant, però a la vegada molt sacrificada. Ella va elegir el servei públic enfront la pròpia satisfacció personal de formar una família al costat de marit i fills, deixant bons partits de pretendents que la volien com esposa. També els seus pares William i Fanny volien aquesta última opció.

Encara que fou una lluitadora incansable amb dinamisme i entusiasme, Florence va patir els rigors de les malalties. El 1872 es va retirar del servei actiu; el 1895 va quedar cega i més tard va perdre altres facultats, de tal manera que va haver de rebre atencions a temps complert, i estant completament invàlida va viure 15 anys més. Durant aquests temps, el 1883, la reina Victòria li atorga la Royal Red Cross, la medalla al mèrit, honor poques vegades donat a una dona.

Va morir el 13 d’agost a l’edat de 90 anys.

Narcís
(Extret i resumit d’Internet)

L’animador de grup contesta.

Nom: Joan Maria Bracons
Parròquia: Llar de Mossèn Lluís Vidal
Població: Barcelona - Bonanova

1. Quantes persones té el teu grup? Temps que dediqueu a la reunió?

Entre 17 i 20 persones que hi dediquem una hora i mitja el dimarts següent a la trobada a Rivadeneyra.

2. Quants anys de Vida Creixent en aquesta teva parròquia?

Es va iniciar l’any 1990 amb el germà Josep M. Segú.

3. Hi teniu consiliari, en el grup? Té més grups aquesta població?

No. Jo sóc laic i amb l’animador fem les funcions. No tenim cap altre grup.

4. Us sentiu motivats amb els temes dels cursos?

Sempre! Han ajudat molt les pautes, criteris, que Mn. Bada va proporcionar-nos a l’inici del curs 09-10. Seria bo poder-les tenir per propers cursos. Treballaríem millor.

5. El grup creix en nombre? Disminueix?

Ha crescut.

6. Què trobeu a faltar per millorar?

Que es doni més informació externa. Fer-ne ressò.

7. La informació que rebeu de Vida Creixent us és suficient?

Ajuda la lectura i comentaris conjunts del Ressò de cada mes, que es procura la tinguin tots els assistents abans de la trobada nostra dels dimarts.

8. Trobeu bé les assemblees i trobades anuals que es fan?

Sí, sempre que els temes a tractar siguin d’actualitat i ajudin a donar lectura.

9. Quina és la teva opinió sobre les reunions mensuals d’animadors a Rivadeneyra?

Convenient. En el meu cas i com animador, m’ajuda a preparar la trobada del grup.

10. Què s’hauria de fer per integrar més gent nova a Vida Creixent?

Degut a que hi ha pocs «ingressos de persones» interessades, seria bo una propagació tipus «boca a boca» o un sistema (?) per donar a conèixer el nostre moviment. Jo ho suggereixo en el punt 6.

Narcís

Cultura

Conferències

El Museu Picasso vist per Joan Fontcuberta. Una mirada des de la fotografia. Visió crítica i personal al voltant de la figura i obra de Picasso. Dia: 16 de juny Horari: a les 19.30 h Museu Picasso (Montcada, 23. Tel. 932 563 022) Entrada gratuïta. Places limitades.

Infància. Fotografies d’Isabel Muñoz. Exposició organitzada juntament amb UNICEF. Recull fotografies de nens i nenes de quatre continents i ens mostra les marcades diferències que hi ha entre ells i les seves diferents situacions. Fins al 29 d’agost Horari: de dimarts a diumenge de 10 a 20 h CaixaFòrum (Av. de Ferrer i Guàrdia, 6-8. Tel. 934 768 536).

Retrats de mar. Recull d’unes quaranta obres gràfiques contemporànies d’artistes locals, que procedeixen dels fons dels museus de la Xarxa de Museus Marítims de la Costa Catalana. Ens mostren els paratges excepcionals del nostre litoral i l’activitat diària de la gent de mar. A partir del 22 de juny de 2010 Horari: de dilluns a diumenge de 10 a 20 h Museu Marítim de Barcelona. Sala de les Grans Naus (Av. de les Drassanes, s/n. Tel. 933 429 920).

Llibres

Salvador Cardús. El camí de la independència. Barcelona: La Campana, 2010 Recull d’articles que Salvador Cardús ha escrit a diferents diaris sobre el tema de la independència que comença a ser emergent dins la societat catalana.

Pep Suñé. Lletres de lluita. Escrits en defensa del món rural. Barcelona: Cossetània, 2010 Recull d’articles publicats al diari El Punt, des de 1996 fins a 2008. Escrits que demostren l’amor per una terra, per un estil de vida de l’autor i explica també el seu compromís en la defensa del món rural.

Música

Homenatge a Schumann i a Chopin. Intèrprets: Verna Sennekamp (violoncel) i Katia Michel (piano). Dia: dilluns, 7 de juny Horari: a les 20.30 h Centre Cultural La Casa Elizalde (València, 302. Tel. 934 880 590). Entrada gratuïta. Cal reservar l’entrada i recollir-la 15 minuts abans de començar el concert.